"Per viure fa falta viure... Crec que no ho hauríem d'oblidar"

Em demanen que escrigui un article sobre l'optimisme just quan falten quatre dies exactes perquè surti el meu quart llibre, Brúixoles que busquen somriures perduts (Plaza & Janés). I aquesta doble casualitat em fa feliç. Per això decideixo que aquest número quatre que m'ha portat fins a vosaltres estigui en tot aquest article.

Jo no us podria parlar de l'optimisme, em sentiria estrany fent-ho en primera persona, així que deixaré que siguin els meus personatges, les paraules del meu últim llibre, els que ho facin. D'una altra manera, no sabria com comunicar aquest sentiment estrany que és l'optimisme. I per això començo l'article amb la primera frase de la novel·la: “Per viure, fa falta viure... Crec que no ho hauríem d¿oblidar”. No la pronuncio jo, sinó el personatge principal, Ekaitz, un noi amb una vida complicada, que busca segones oportunitats i ser feliç. Però us puc assegurar que estic totalment d'acord amb aquesta sentència.

Crec que a vegades oblidem que per viure fa falta una cosa tan senzilla com viure. I per ser optimista, fa falta creure en l'optimisme. Una de les meves frases preferides, que vaig aprendre quan vaig estar a l'hospital, va ser: “Creu en els somnis i ells es crearan”. L'home de 90 anys que me la va ensenyar em va fer veure que creu i crea són dues paraules que s'assemblen tant perquè estan a només una lletra de distància. “Si creus es crea. És automàtic”, deia.

Jo crec en la sort, en les casualitats i en la tendresa. No sé si sóc un optimista, crec que sóc realista. M'agrada el que et dóna la vida, però m'apassiona el que te la pren. Sempre he cregut que qualsevol pèrdua pot ser un guany si fas el dol suficient... Vaig perdre una cama, un pulmó i un tros de fetge però vaig guanyar monyons, formes estranyes de respirar i un fetge amb forma d'estrella. I és que el tros que em van extreure tenia aquesta forma i, a causa d'aquesta pèrdua estranya, sempre he sentit que porto un xèrif a dins.

Jo diria que l'humor és clau en l'optimisme. És la gran arma que algú ens va dipositar perquè els moments difícils quedin esquitxats de felicitat. Recordo que una dona que rondava els 80 anys i que sempre feia riallades, em va ensenyar: “Que no és trist morir, el que és trist és no viure intensament”. Sempre he cregut en ella, tenia una energia especial.

Però anem a l'optimisme. Les quatre claus que crec que contenen aquesta energia. Abans que res us he dir que jo crec que l'optimisme és plural i no singular. Depèn de molts factors i no d'un de sol. Per això us he comentat anteriorment que en lloc de ser jo qui us els expliqui, aposto pels personatges de la meva última novel·la. Quatre trossos extrets de la novel·la que crec que li donaran aquest to plural que requereix aquest tema tan singular. I és que les quatre dones que acompanyen el protagonista de Brúixoles... tenen un optimisme que vessa felicitat. A continuació, aquests quatre retalls d'optimisme.

1. “La meva mare inspirava records... sobretot olors d'estiu. Deia que albergava olors d'estiu per combatre l'hivern. Per això, quan ens passava alguna cosa bona, em tocava la nuca i em deia: `Inspira aquest record... Emmagatzema'l per a l'hivern”.

M'agrada la mare del protagonista. Crec que la base de ser optimista és saber que sempre has de rescatar les petites coses bones i implantar-les en els moments difícils. No sempre el que és bo està en el moment actual sinó en el passat i en com aquest passat té el seu sentit en el futur. Jo faig com la mare. A l'estiu inspiro els records i algunes nits d'hivern els expiro i l'optimisme flueix.

2. “NO preguntis mAI per què. Els perquès no existeixen. Només et condueixen a la tristesa i et fan caure al pou. La gent no actua amb normalitat. Els seus ressorts moltes vegades no tenen sentit. I si un no es comprèn a si mateix, ¿com comprendrà els altres?”.

La nòvia del germà del protagonista opina coses en què sempre he cregut... Jo no m'he preguntat gaire per què. Adoro aquesta frase: “Quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l'univers i et canvia totes les preguntes”. ¿Per què anar en contra de l'univers? Acceptar és part d'aquest optimisme. Tot el que és dolent portarà alguna cosa bona.

3. “Acaricia fort El cavall, si no no notarà la carícia, tenen la pell dura...". Ho vaig fer i vaig pensar en la quantitat d'humans que deuen tenir això en comú amb els cavalls. Pell dura que necessita carícies fortes”.

La filla del germà li recomana acariciar fort... I jo diria que en les carícies i en les abraçades està la força de l'optimisme. En la comunicació amb els altres, a deixar-te tocar i sentir, a buscar l'energia de l'altra persona... I a comprendre que no tots la sentim igual, que alguns tenen la pell dura i altres massa a flor de pell. Trobar el punt de cada persona forma part de la vida, del que em fa feliç.

4. “No ens mentirem MAI. Això implica alguna cosa més que ser sincer... Les mentides t'envolten. Saber que existeix un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat val molt... ¿Vols formar part del meu arxipèlag de sinceritat?”.

La dona del protagonista és el meu personatge favorit. Té la força de totes les persones honrades i bones que he conegut en la meva vida. I la sinceritat per a mi és la base de tot: de l'optimisme, del sentit de la vida i de la força que hi ha en cadascun de nosaltres. I és que crec que els optimistes necessiten ser sincers, amb ells i amb el món. Necessiten carícies i abraçades. Necessiten no preguntar-se gaires perquès. I necessiten inspirar en els moments bons i expirar en els dolents.

Potser és una base complicada per explicar l'optimisme, però ja us he dit que jo crec que és plural i no singular. Jo no sé gaire, m'agrada escoltar i que els meus personatges parlin per mi. Però si no us ha convençut o creieu en altres claus... endavant. Perquè per a mi tot està resumit en: “Per viure, fa falta viure...” Així que aposta per la teva forma de vida i aquí està part de la felicitat i de l'optimisme.

Gràcies per passar part del diumenge en aquests fulls. Gràcies per donar-me la teva energia i sentir els teus ulls observant aquestes lletres. D'alguna manera, m'has donat carícies, olors per inspirar, sinceritat i moltes respostes que no necessiten cap perquè. I això és vida.

Notícies relacionades

¿T'apuntes a l'optimisme?

¿T'apuntes a l'optimisme?

* Aquest article va ser publicat al {'Dominical}' del 17 de març passat, dedicat íntegrament a l'optimisme.

El llibre

Nou llibre marca Espinosa: ens hem de parar a pensar ja des del títol. 'Brúixoles que busquen somriures perduts' (Ed. Grijalbo). El seu quart llibre (els tres anteriors han venut més d'un milió d'exemplars). L'escriptor torna a la ficció: 236 pàgines de segones oportunitats. És una novel·la que es recomana llegir amb un relolador fluorescent a prop. Albert Espinosa. Director, guionista, actor. Enginyer industrial. Addicte a les llistes. Tot el que toca es fa d'or. Últim exemple pràctic: 'Polseres vermelles' (TV-3, A-3). La productora de Spielberg n'ha adquirit els drets.