Promiscuïtat

Aquests darrers mesos han anat sortint estudis que demostren que la relació dels humans quan van sortir d’Àfrica amb els neandertals i altres espècies properes va ser estreta. En el genoma de diferents grups d’humans actuals s’hi van trobant restes de genoma d’aquests altres homínids. Durant els milers d’anys que van viure en els mateixos llocs els intercanvis devien ser freqüents. 

    En el món actual no hi ha cap espècie més propera a l’Homo sapiens que el ximpanzé, però no sempre ha estat així. Anem trobant detalls d’espècies que havien evolucionat de forma independent. La més coneguda és l’home de Neandertal que vivia a Europa quan hi van arribar els humans procedents d’Àfrica. Sabem que hi havia altres homínids, que anomenem denisovans, propers al neandertal que vivien a Sibèria i dels quals tenim molt poques restes però tot un genoma. 

Notícies relacionades

Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar

Sílvia Osuna, la científica que dissenya els enzims del futur: «La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món»

    Els darrers estudis demostren que en el genoma dels actuals humans hi ha entre un 2% i un 5% de genoma de neandertals i denisovans. En els europeus la incorporació es pot haver fet en dues ocasions, una fa 100.000 anys, en els inicis de l’arribada dels humans a l’Orient Mitjà, i una altra de més recent. En els pobles d’Àsia Oriental s’hi troba un altre ADN dels neandertals, i als de Melanèsia, genoma dels denisovans. Evidentment en els africans no hi ha cap resta d’aquests genomes. Amb l’arribada dels humans hi devia haver relacions intenses i freqüents amb altres homínids abans que aquestes espècies s’extingissin.

    La qüestió ara és saber si aquest ADN que queda en el genoma de diferents poblacions té un efecte sobre com som els humans. Ja es va dir fa un parell d’anys que gens que provenen dels denisovans poden ajudar els habitants del Tibet a viure en grans altituds. En les regions del genoma on hi ha gens importants per als humans com els que tenen a veure amb la parla o amb la fertilitat són deserts d’ADN extern a l’humà. Les espècies properes a la nostra es van extingir, però portem el seu record en els nostres gens.