Sílvia Osuna, la científica que dissenya els enzims del futur: «La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món»

La trajectòria de Sílvia Osuna, segons relata ella mateixa en una entrevista amb EL PERIÓDICO, se situa en la intersecció entre la química, la biologia i la informàtica. En els seus inicis, recorda, la seva intenció era dedicar-se exclusivament a la química, però amb el temps es va adonar que allò no era exactament el que l’apassionava. Però tot va canviar quan uns anys després, mentre realitzava el projecte de final de carrera, va descobrir la possibilitat de traslladar la seva vocació al món virtual i va començar a endinsar-se en l’àmbit de les simulacions computacionals de reaccions químiques. Aquesta passió la va portar a realitzar la tesi doctoral, i més endavant, a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), es va iniciar en el fascinant món del disseny d’enzims.

«Els enzims són les petites màquines moleculars que permeten que la vida funcioni: transformen unes molècules en d’altres, catalitzen reaccions a temperatures baixes i condicions suaus, i ho fan amb una precisió impressionant. Però, ¿i si poguéssim dissenyar enzims artificials per fer reaccions que la natura no ha creat?», explica entusiasmada Osuna al resumir el potencial del seu treball, que actualment desenvolupa als laboratoris de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona. «Ara podem crear enzims per substituir catalitzadors tradicionals, sovint cars i contaminants, per alternatives molt més verdes i eficients. La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món», argumenta.

Medicaments del futur

Les aplicacions de la seva feina, relata, ja són innombrables i compten amb un potencial enorme encara per explorar. «Un dels medicaments més venuts per la diabetis de tipus 2, el Januvia, es fabrica amb un enzim dissenyat per tècniques computacionals. Aquest enzim substitueix un catalitzador de rodi que requeria condicions extremes», explica la investigadora a tall d’exemple per mostrar com la recerca fonamental que es porta a terme en laboratoris com el seu pot tenir un impacte directe en la indústria i, en definitiva, en la salut de milions de persones.

Fins ara, comenta aquesta científica, gran part de l’activitat del seu grup de recerca s’ha centrat a fabricar fàrmacs. Però les possibilitats no acaben aquí. El futur que imagina Osuna va molt més enllà de les línies de producció farmacèutica. El seu equip ha obert una nova línia de treball enfocada a enzims terapèutics, és a dir, molècules dissenyades per actuar directament en el cos humà per tractar malalties. «Recentment hem publicat un article sobre les asparaginases, uns enzims utilitzats per al tractament de certs tipus de càncer. El problema és que tenen molts efectes secundaris perquè no són específics. Ara estem treballant per redissenyar-los i fer-los més selectius, per reduir així els efectes adversos», explica.

Compromís científic i social

A més de l’impacte científic, la trajectòria d’Osuna té també un fort component humà. Liderar un projecte científic d’àmbit internacional, en un camp altament competitiu i masculinitzat, no és fàcil. «És complicat, no només per ser jove, sinó també per ser dona. En la química computacional hi ha molt poques dones i sovint he hagut de demostrar més que d’altres per ser presa seriosament», reconeix amb honestedat. A aquesta realitat, se li afegeix la seva experiència com a mare. «Combinar la recerca amb la maternitat ha sigut un repte. Encara avui, si vols anar a un congrés i estàs donant el pit, has de fer una logística molt complicada. Es va millorant, però encara hi ha molt camí per recórrer», reivindica aquesta investigadora que recorda, una vegada més, que per potenciar la carrera de les joves investigadores es necessita eliminar les traves que fins ara estan afectant la trajectòria de tantes.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Hi ha una nova generació de científics que entén la ciència com una eina per transformar el món de manera concreta, col·laborativa i sostenible. Una ciència que, lluny dels laboratoris tancats, dialoga amb la indústria, amb la medicina i amb la societat. El jurat del premi a les Ciències i l’Enginyeria, presidit pel doctor Lluís Torner, ha reconegut les seves «extraordinàries contribucions al disseny computacional d’enzims i a l’elucidació del paper de la seva conformació molecular en processos biomèdics». Així mateix, ha destacat el seu lideratge en la creació d’un equip de recerca amb gran impacte internacional, així com el seu compromís amb la transferència tecnològica i la divulgació científica.

L’entrega dels premis tindrà lloc aquest dimecres al Centre Corporatiu del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès, en un acte que reunirà autoritats, destacats investigadors guardonats en edicions anteriors i personalitats rellevants de l’àmbit científic i empresarial.