Contador i Landa fan història al Mortirolo

Ho va dir Alberto Contador des d'Itàlia, tan bon punt va baixar del podi amb la 'maglia' rosa, un dia més i un menys per a Milà. "Aquestes etapes són les que la gent recorda". Perquè la màgia del ciclisme, la tremenda fortalesa d'aquest esport, la cultura que l'envolta més que a qualsevol altre, és que de seguida alguns dies, com aquest dimarts, entren per si mateixos, per mèrits propis, en la llegenda. Per més anys que passin es recordarà l'etapa del Mortirolo del 2015, com tampoc s'oblidarà mai l'ascensió a la mateixa muntanya el 1994, amb Eugeni Berzin, de rosa i en crisi, i un Miguel Induráin, gegant, enorme, noquejant el corredor rus i marxant cap a la victòria final en companyia d'un jove que es presentava en societat i es deia Marco Pantani. Llàstima que tingués una 'pájara' al Valico de Santa Cristina, abans d'arribar a Aprica, la mateixa meta d'aquest dimarts. Per molts historiadors d'aquest esport Aprica 1994 es considera com la millor etapa del Giro dels últims 25 anys.

Perquè si el 1994 va ser un jove talent, al qual encara no coneixien com 'El Pirata', que va guanyar a Aprica, que va acompanyar Induráin fins a defallir, 21 anys més tard un altre xaval, amb una edat semblant a la de Pantani, anomenat Mikel Landa ha sigut qui ha agafat més que el relleu d'un 'Pirata', que malgrat un final no desitjat per al pitjor enemic, segueix sent un mite per a Itàlia, que li ha perdonat tots els pecats, el costat fosc d'aquest esport. Landa, de Vitòria, crescut a l'Euskaltel, temptat al seu dia pel Movistar, fitxat finalment pel Astana, ja s'ha erigit com el millor talent del ciclisme espanyol menor de 30 anys, com l'abanderat, perquè ell no promet, sinó que ho demostra, de la generació de Contador, Valverde i Purito.

Atac del Katuixa

Però si la targeta oficial com a nou valor del ciclisme mundial va ser la de Landa, les cames, la fortalesa i la intel·ligència les va posar ni més ni menys que la 'maglia' rosa, potser el Contador tàcticament més bo que s'ha vist en tots els seus anys de professional. Va ser el Contador que va tornar a superar les adversitats que el persegueixen en aquest Giro. Li va caure al davant un ciclista, poc abans d'emprendre's la pujada al Mortirolo. Va haver de frenar i el Katuixa va atacar. L'Astana el va secundar. I va començar una persecució digna dels grans dies de ciclisme. El Tinkoff va ajudar --i ja és molt-- Contador tant com va poder. Landa, fort i inqüestionable, va estirar Fabio Aru. Es van quedar sols. Darrere, sense posar-se nerviós, sense tornar-se boig, ajudat per Igor Antón en una ocasió, Contador va anar retallant. A vuit quilòmetres de coronar el Mortirolo va atrapar Aru i Landa.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Lluny de recuperar-se, el gran Contador, el que corre el Giro pensant en el Tour, va observar que Aru anava al límit. Va atacar. Landa va veure com el seu aparent cap de files l'alliberava del treball de gregari. Landa i Contador, amb l'holandès Steven Kruijswijk, van sortir cap a la glòria. Ja no hi havia perdó per a Aru, el final dels seus somnis, possiblement fins al del podi, on encara segueix, tercer a 4.52 minuts de Contador.

A tres quilòmetres de la meta, Landa va sortir cap a la victòria d'etapa, la segona consecutiva després d'imposar-se diumenge a Madonna di Campiglio. Contador va anar a la seva, que no era res més que assegurar-se el Giro pensant en el Tour. Triomf per a Landa en una jornada en què es va situar en segon lloc de la general a 4.02 minuts de Contador. Per a la història.