L’engany de la canya

Tribunal 1

A alguns especialistes cervesers els desplau la paraula escuma: diuen que es refereix al component dels rentaplats i els detergents i a la reacció resultant del contacte d’aquesta substància amb l’aigua i la fricció, i que es multiplica més que els gremlins a mitjanit després d’una dutxa. Prefereixen el terme crema.

De seguida saltaran, amb la molla de les caixes de sorpresa, els cafeters per protestar pel furt semàntic. I els pastissers. I els laboratoris fabricants de cosmètica facial. I…

¿Què hi fa si l’anomenen escuma o crema? L’important és la contenció a l’hora de servir-la.

Tribunal 2

¿Què és una canya de cervesa? Dit d’una altra manera: ¿quant líquid hi cap en una? Un misteri que ni els físics ni els mags resolen.

Demana una canya a tres llocs diferents i la serviran amb tres recipients diferents i, per tant, mesures. ¡I preus! Perquè la picaresca consisteix a desitjar una petita beguda amb aquest nom estricte i aparèixer, amb un cop sec a la barra, alguna cosa de més mida i preu.

La canya no és ni una copa ni una gerra ni una flauta ni una pinta ni un tanc. La canya vol vas i carrera ràpida: 200 ml. Les altres coses són trampes de taverner traïdor per guanyar una mica més.

Tribunal 3

Avantsala de plaers majors, entreteniment d’adults, brindis d’urgències. Permet refrescar-se mentre el cos es prepara per a la solemnitat de l’ampolla de vi. O facilita accedir a una altra guspira encara amb la il·lusió del primer glop.

Et pot interesar

Perquè en una canya tots els glops són el primer.

La canya és com un episodi d’una sèrie d’humor de 24 minuts: en vols més. Perquè continua fresca.