Mas Barcelona

Marc Casanovas, periodista gastronòmic: «Barcelona deu a Ramón Cabau alguna cosa més que una escultura»

Marc Casanovas rescata la figura de Ramón Cabau, pioner de l’alta cuina a Barcelona i ànima de la Boqueria, en un llibre sobre la seva genialitat i la seva llegenda.

Meritxell Falgueras, sommelier: «Sempre procuro veure la vida amb la copa mig plena»

Farmacèutic, advocat, un restaurador fora de sèrie… A més d’un geni, un dandi, un ésser diferent i extraordinari, un revolucionari de la restauració, un visionari, un bipolar… Algunes d’aquestes característiques són les que descriuen Ramon Cabau, un personatge real que va tenir una vida molt intensa i la devoció del qual per la gastronomia va fer que l’elevés de l’ofici a l’art, i que el seu nom quedés lligat a una llegenda.

Mas Barcelona rep avui a Marc Casanovas, periodista i escriptor gastronòmic que li ha dedicat un llibre a Ramón Cabau, ànima del Mercat de la Boqueria. I com és habitual quan MAS Barcelona comunica temes de gastronomia ens acompanya Pau Arenós, periodista gastronòmic d’ EL PERIÓDICO i responsable de la sèrie de vídeos ‘Cata mayor’.

La passió amb què Marc Casanovas parla sobre Ramón Cabau crida l’atenció, tant pels seus fets com pels seus assoliments. Cada frase sona a titular d’un diari. Per exemple: el dia que inaugura el seu restaurant –L’Agut d’Avignon, a la Rambla– en Ramon no hi és present perquè es troba en un frenopàtic. Com a persona bipolar, presentava episodis de màxima eufòria però també moments depressius, amb alguns intents de suïcidi, una cosa que va acabar concretant el 31 de març del 1987.

Com a geni que era, va ser pioner a servir les mitges racions i a presentar quatre cartes a l’any, seguint les estacions. El que avui està de moda amb l’excusa del producte de proximitat, Ramón ja ho va fer.

«A Barcelona venia molta gent des de Madrid a prendre caviar a l’Agut d’Avignon perquè a Madrid costava el doble o el triple». Ara bé, un plat de verdures el servia car per igualar costos.

La seva popularitat, que odiava, el va portar a rebre una proposta atractiva: Cabau havia de ser el presentador d’aquell famós programa de TV3 titulat «Bona cuina», en lloc de Jaume Pastallé. Per fitxar-lo li van posar un xec en blanc a Ca l’Isidre. Va dir que no. No es veia, tot i que amb aquest esperit crític que tenia segur que hagués fet un programa molt diferent del que va presentar Pastallé.

Notícies relacionades

Després del seu suïcidi i enmig del funeral, el cotxe fúnebre que transportava les seves despulles mortals es va aturar davant de la Boqueria i una bona part de la ciutadania li va llançar flors. Molt propi d’un geni. O com va dir Pau Arenós, «a Ramón Cabau semblava que les flors li creixien entre els dits».