Salivant davant el mar

Solraig: arrossos de campionat

  • Aquest restaurant del passeig Marítim de Castelldefels prepara algunes de les millors creacions d’Espanya, que han sigut distingides en concursos nacionals

Solraig: arrossos de campionat
1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

Una ciència tan inexacta com fer arròs té doctors reconeguts com els que treballen a la cuina de Solraig a les ordres del xef César Rodríguez, que han sigut dels millors classificats en competicions nacionals.

I no només han rebut l’aplaudiment dels jurats sinó també dels clients que omplen aquest càlid restaurant a peu de platja (passeig Marítim de Castelldefels, 169), i que fan cues de més de mitja hora si no tenen reserva per tastar els seus prestigiosos plats, ja sigui a la sala vidrada amb vistes al mar o a la terrassa, ubicada gairebé a la mateixa sorra.

Solraig

Passeig Marítim de Castelldefels, 169.

Tel.: 93.315.87.20

Preu mitjà (sense vi): 30-35 €

La carta no inventa res, i potser allà rau l’èxit de Solraig, als baixos de l’Hotel Bel Air, al cor de Playafels. Simple però molt efectiva perquè no es complica amb elaboracions modernes i broda els plats de cada un dels apartats: entrants, pastes i arrossos (suggeriments del dia inclosos). ¿Per què més si no trobaràs a faltar cap sabor?

La croqueta de xipiró és tan bona que també mereixeria algun premi, i la de ‘txuleta’, de sabor profund, no li va al darrere. Els tendres calamars a l’andalusa demostren que aquí tenen bon producte. I els arrossos... Doncs sí, són de campionat. 

Notícies relacionades

Perquè el seu gra és impecable i el seu sabor, gairebé imbatible. Tant que, fins i tot en dues ocasions, han copat els primers llocs del concurs Millor Arròs d’Espanya, al qual s’apunten centenars de restauradors.

El 2018, Solraig va quedar tercer amb el melós trufat amb gamba vermella, bolets i piparra basca, i el 2019 va escalar fins al segon lloc gràcies a l’arròs amb petxines variades, calamar i pèsols del Maresme; tots dos mereixen aparèixer en qualsevol ruta gramínia i tots dos, com és lògic, s’han convertit en clàssics de la carta.