Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra

«A Cuba hi ha molts russos i moltes russes», recorda des de l’illa caribenya per videoconferència Reinaldo Escobar, periodista i director del diari ‘online’ 14 y medio’. «Gents russes que estan en contacte amb l’ambaixada, que ho sap; molt probablement hi ha un funcionari cubà verificant tot això, ja que cal posar un filtre de qui envien al seu Exèrcit», continua el periodista opositor. L’ambaixada està dirigida per Víctor Koronelli, que en la seva destinació anterior va dirigir la legació russa a Ciutat de Mèxic, i després del nomenament del 2023 els reclutaments de cubans per anar al front s’han disparat.

«Koronelli va ser enviat a l’Havana pel Kremlin amb l’expressa missió de reclutar massivament ciutadans cubans per a la guerra d’Ucraïna, segons van denunciar alguns mitjans», destaca la periodista independent mexicana Dolia Estévez. «Per a Rússia, Koronelli és una peça clau al tauler llatinoamericà per la seva proximitat amb els serveis d’intel·ligència des de l’època de l’URSS; a Mèxic va deixar empremta per presidir un ‘augment’ sense precedents de diplomàtics russos sospitosos de ser espies després de la invasió d’Ucraïna», rememora l’analista. No existeixen xifres oficials respecte al nombre de combatents cubans allistats, però Ruslan Spirin, representant especial d’Ucraïna per a l’Amèrica Llatina i el Carib, estima que podrien haver sigut desplegats entre 6.000 i 7.000 individus, «amb un nombre de morts estimat entre els 200 i els 300».

El paper del Govern

Notícies relacionades

Trump nomena un enviat especial per annexionar-se Grenlàndia

Les víctimes d’Epstein

El paper del Govern cubà també és destacat pels opositors. «És impossible una cosa així sense el recolzament de les autoritats», sentencia de manera taxativa Manuel Cuesta Morúa, vicepresident del Consell per a la Transició Democràtica a Cuba i una de les figures més destacades de la dissidència. I justifica la seva acusació a partir de l’extracció social dels reclutats, majoritàriament «joves» de classe mitjana o baixa que realitzen «el seu primer viatge a l’estranger», per a la qual cosa necessiten «un passaport nou». «Surten en grup, reclutats ni més ni menys que a través de Facebook –la plataforma més espiada del món en un dels països que més espia els seus ciutadans–, amb passatges que costen entre 1.800 i 2.500 euros, amb un govern que té un control totalitari sobre la població i compta amb recursos migratoris per impedir la sortida del país», denuncia. Les lleis cubanes obliguen el règim de l’Havana a empresonar i perseguir els combatents reclutats pel Kremlin, i el delicte de mercenarisme, segons l’article 153 del Codi Penal cubà, es castiga amb fins a 30 anys de reclusió.

Les raons de l’allistament no són en absolut ideològiques i en res tenen a veure amb les expedicions que va organitzar en el seu dia el mateix règim de Cuba per donar suport a governs afins, com l’operació Carlota a Angola entre el 1975 i el 1991 destinada a impedir que al país s’instal·lés un règim d’apartheid com el sud-africà. Es tracta de fugir d’una illa afligida per una terrible crisi econòmica, i esperonats per les abundants pagues que es prometen. «Ni els amos de les Mypimes (petites i mitjanes empreses) a Cuba guanyarien 2.000 dòlars mensuals», assenyala Cuesta Morúa. I és que, al cap i a la fi, el somni de tots és, «si sobreviuen, no tornar mai a Cuba».