La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’

Es pot elegir Sherlock Holmes per seguir els rastres del principal perseguidor judicial d’Álvaro García Ortíz, l’octubre del 2024, el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que va rebre des de mitjans de juliol la sol·licitud del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) per tal que s’obri causa contra l’aforat. O es pot seguir el model de Las babas del diablo, el conte en el qual Julio Cortázar retalla un fragment de la realitat que serveix d’obertura cap a alguna cosa que transcendeix l’anècdota visual o literària. Que el cas dels correus s’ha convertit en les baves del diable, per descriure la boira matutina o les fines teranyines que volen amb el vent, no hi ha dubte, després de les tres sessions de la vista que es reprendrà la setmana vinent.

Comencem per l’opció de Sherlock Holmes després dels passos de Manuel Marchena. El dimarts 12 de març del 2024, eldiario.es va publicar l’exclusiva que l’Agència Tributària havia obert un expedient contra l’empresa Maxwell Cremona, propietat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per presumptes delictes fiscals en els exercicis del 2020 i el 2021 per valor de 350.951 euros. "Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso des del 2021, amb qui resideix al centre de Madrid, va defraudar a Hisenda 350.951 euros entre el 2020 i el 2021 valent-se d’una trama de factures falses i societats pantalla", deia la informació, publicada a les 06.01 hores del 12 de març.

Aquella mateixa tarda, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, cap a les 17.30 hores, als passadissos del Senat, va declarar: "Jo diria, en primer lloc, que evidentment requereix que la presidenta de la Comunitat de Madrid doni explicacions i actuï amb absoluta transparència respecte a si, efectivament, com s’ha publicat en mitjans, està vivint en un pis que es va pagar amb frau a la hisenda pública i que es va pagar amb les comissions respecte a les mascaretes en la pitjor situació de pandèmia que va tenir aquest país".

Com ho sabia la ministra

La informació al·ludida per la ministra, ¿esmentava que eren "comissions respecte a les mascaretes"? No hi havia cap referència a un contracte de mascaretes. ¿Com ho sabia la ministra d’Hisenda, tenint en compte que l’expedient filtrat era precisament un informe de la inspecció de l’Agència Tributària que havia sigut cursat a la Fiscalia per formalitzar una denúncia per frau fiscal davant els jutjats de Madrid? eldiario.es, una vegada que la ministra va precisar que es tractava d’un contracte de venda de mascaretes, va actualitzar la seva notícia.

"El frau fiscal pel qual està acusat Alberto González Amador va tenir el seu origen en comissions de dos milions d’euros que la parella de la presidenta de Madrid va cobrar per mediar en la compravenda de material sanitari durant els pitjors mesos de la pandèmia", assenyala una nova informació, publicada a les 21.37, quatre hores després de les declaracions de Montero.

Dues associacions de dretes van presentar el 20 i el 24 de març, respectivament, sengles querelles contra la ministra d’Hisenda per presumpte delicte de revelació de secrets i delictes d’infidelitat en la custòdia de documents. La referència a les mascaretes que havia fet la ministra havia sigut una informació aportada per ella, aliena a la informació que s’havia publicat.

El perseguidor

El 15 d’octubre del 2024, la Sala d’Admissió de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que estava presidida per Marchena, va decidir obrir causa contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortíz, per possible revelació de secret al difondre’s un correu del 2 de febrer del 2024 de l’advocat de González –Carlos Neira– i el fiscal de delictes econòmics Julián Salto, en el qual l’empresari reconeixia haver comès dos delictes fiscals.

Els lectors diran per què es posa èmfasi en Marchena com el perseguidor. Perquè la ponent d’aquesta interlocutòria d’admissió, Susana Polo, va fer saber que en principi ella no estava d’acord amb obrir causa. Perquè el que demanava el TSJM era considerar il·legal una nota informativa. Però Polo va aclarir a diversos interlocutors –als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO– que Marchena la va persuadir per tal que el tema girés entorn del correu filtrat i es deixés la nota informativa fora de la investigació.

Una setmana després d’aquesta admissió, la mateixa sala d’admissió (que estava integrada pels mateixos Marchena, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Susana Polo i Carmen Lamela) va decidir rebutjar les dues querelles presentades contra Montero. En aquest cas, la ponent va ser Carmen Lamela. La sala rebutja el 22 d’octubre les dues querelles (Asociación Liberum i Fundación Foro Libertad y Alternativa), segons les quals la informació de les mascaretes–absent en la notícia inicial– suposava haver utilitzat dades personals prevalent-se del seu càrrec de ministra d’Hisenda.

Però, ¡oh sorpresa!, ni Marchena, ni la ponent, Lamela, van trobar cap novetat en les declaracions de Montero. I sobretot, és crida l’atenció que després d’haver assegut el fiscal general de l’Estat al banc dels acusats com a imputat una setmana abans per revelació de secret, ara el 22 d’octubre, Marchena, assumint l’informe de la Fiscalia, decidia que "les dades ja havien transcendit a tercers i s’havien fet públques, de manera que cap dada o informació va poder revelar que s’haguessin de mantenir secrets... Cap dada personal i reservada va revelar [la ministra] del senyor González Amador".

Tot el que va passar a continuació no s’explica sense aquest pròleg. És a dir: l’estratègia de Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de Díaz Ayuso i, també, amic de González Amador, en resposta a la filtració de l’expedient d’Hisenda.

Notícies relacionades

Illa i Rull emplacen els joves a guardar la memòria antifranquista

El Govern central desbloqueja la llei de Junts contra la multireincidència

¿Per què Marchena va perdonar Montero ja que va ser evident que la dada de les mascaretes no havia sigut feta pública? ¿Per concentrar-se en el fiscal general de l’Estat? Els correus suposen retallar un fragment de la realitat que serveix d’obertura cap a alguna cosa que transcendeix l’anècdota visual o literària, que diria Cortázar en el seu conte preferit.

Per a Marchena, provocar la dimissió –fallida– del fiscal general de l’Estat. I, ara, en una situació que era imprevisible –ningú suposava que Álvaro García Ortíz resistiria al seu lloc– buscar la seva condemna.