Una pacient amb càncer: «La meva psicòloga és tan important per a mi com l’oncòleg»

Dos anys després, la Mireia va ingressar a l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, amb un tumor «molt gran» a l’abdomen, independent del càncer de mama que havia patit abans. «La situació era bastant crítica: en qüestió de pocs dies, em van dir que m’estava morint. Però, contra tot pronòstic, vaig tirar endavant», relata emocionada.

Durant aquest temps ha estat sotmesa a «diversos tractaments» amb «molts alts i baixos». Però just quan semblava que el segon tumor estava controlat, ha tingut una recidiva del del pit. «Tinc dos càncers dins meu i torno a estar en radioteràpia», es lamenta.

Equips d’atenció psicosocial

La Mireia relata, sense embuts, la seva situació per explicar que, sense l’Ingrid, ella no seria on és ara. L’Ingrid, psicòloga especialista en cures pal·liatives i psicooncologia, forma part de l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS Cuides UIC Barcelona), que està vinculat al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa. Aquest equip, al seu torn, està integrat a la Clínica Cuides UIC Barcelona, ubicada a la segona planta de l’Hospital General de Catalunya.

La Clínica Cuides UIC Barcelona és una iniciativa de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), creada amb la intenció d’oferir una assistència integral i de qualitat a persones amb malalties avançades, tant oncològiques com no oncològiques.

«L’Ingrid m’ha ajudat a estar lúcida. Davant d’un diagnòstic tan dur, necessites ajuda psicològica. Algú que ajudi a afrontar el dia a dia. M’ha ajudat a pensar d’una altra manera», relata la Mireia. Al seu costat, la psicòloga somriu. «A ordenar-me el cap, a pensar millor. Així puc relativitzar una mica i tenir millor qualitat de vida».

«Puc disfrutar una mica del que m’agrada»

En què ha millorat la vida de la Mireia gràcies a la teràpia psicològica? «Ara sé viure amb la por. Soc capaç de deixar-la de banda i disfrutar del meu dia a dia. Sé dir-me: ‘Espera, a mi ningú m’ha dit que he de morir demà’», respon la Mireia.

Malgrat la seva malaltia, és capaç de disfrutar dels bons moments amb la família i els amics. «A mi m’agrada menjar, riure. Soc molt gastronòmica. I aquesta química que porto dins no em deixa disfrutar com voldria, però gràcies a l’Ingrid no em tanco en banda i puc disfrutar una mica de tot això que m’agrada», afirma.

«La feina que faig és intentar recuperar les eines que té la persona. Enfortir els seus propis recursos», explica per la seva banda l’Ingrid. Segons ella, la Mireia és una persona «amb recursos d’afrontament» i «molt resilient», però que en els moments durs, com li passa a tothom, se sent «molt poca cosa, vulnerable». «També hem de donar espai a les emocions menys agradables. El pacient s’ha de donar el permís de no estar bé», afegeix.

«Abans vivia accelerada»

La feina de l’Ingrid, reconeix aquesta, «no és fàcil» ni per a ella mateixa. «Ens remou com a persona i els professionals hem de treballar en la nostra autocura», diu. «Per a mi —intervé la Mireia— ella és una persona molt important en la meva vida. La necessito al meu costat. Perquè tot això de vegades és per tornar-se boja».

Notícies relacionades

L’investigador Manel Esteller fitxa per Sant Pau i no marxa als EUA

Detectat un cas de tuberculosi entre els treballadors de les obres del Camp Nou

I, malgrat tot, aquesta pacient ha extret «coses bones» de la seva malaltia. «Mira, quan no estem malalts, el dia a dia és molt frenètic i deixem moltes coses enrere de les quals no ens adonem. Tot això m’ha fet parar i valorar coses bones que tinc al meu costat. El meu cercle familiar i d’amics és més estret i més fort», assegura la Mireia, que té un marit i una filla, a qui l’Ingrid també tracta psicològicament. «Complicitat» és la paraula que fa servir per definir el que més ha guanyat en el seu entorn arran de la seva malaltia.

«No soc la d’abans, ni ho seré mai», proclama. Abans, diu la Mireia, anava «massa accelerada» i vivia «massa pendent de la feina». Una feina que no li agradava i que l’estava «absorbint», reconeix. «La persona que jo era de fons s’havia desdibuixat. Ara la veritat és que m’agrado». És el que es denomina «capacitat de resiliència», intervé l’Ingrid. «A això li diem creixement posttraumàtic, intervé l’Ingrid. Consisteix a, després d’una vivència traumàtica, «desenvolupar la capacitat de superar les dificultats i sortir-ne enfortida, amb nous aprenentatges i valors». Posa un exemple aquesta psicòloga: «La Mireia ha volgut fer aquesta entrevista amb el propòsit de poder ajudar altres persones amb el seu testimoni».