El Govern regularà el ‘sharenting’: adeu a publicar fotos del teu fills a les xarxes socials, una forma de «negligència, maltractament i abús»

«La intenció del ministeri de regular el ‘sharenting’ és ferma. És un pas endavant molt valent que pocs països, tret de França i Austràlia, han fet. Amb tota probabilitat, la nova norma toparà amb l’oposició de gran part de la societat, que al·legarà que els fills són dels pares. Això és així, efectivament, però la cura dels menors és també una responsabilitat social», explica la psicopedagoga Silvia Pastor, que la setmana passada es va reunir amb la ministra Sira Rego juntament amb advocats, educadors, famílies i experts en salut digital.

Durant la reunió, els experts van traslladar a la ministra la necessitat de campanyes de sensibilització i formació específica sobre els riscos de sobreexposar els fills a internet. Un dels perills és el fet que aquest material sigui utilitzat per depredadors virtuals. També la instrumentalització dels nens a causa de la seva monetització ja que els continguts digitals amb menors disparen els ‘likes’ i atrauen les marques, així com la possibilitat que els companys de classe es burlin d’ells. Cal tenir en compte que els menors, quan siguin adolescents, es poden avergonyir que tota la seva vida estigui plasmada a internet. A Espanya, de moment, cap jove ha portat a judici els seus progenitors per aquesta raó, una cosa que sí que ha passat a Àustria, on una jove va demandar els seus pares per publicar a Facebook centenars de fotos «vergonyoses i íntimes» quan era petita.

Un estudi de la Universitat d’Ankara (Turquia) -publicat a National Library of Medicine, la biblioteca mèdica més gran del món que forma part del Govern dels EUA- sosté que l’excés i la falta de consentiment del menor poden convertir el ‘sharenting’ en una forma de negligència, maltractament digital i, fins i tot, abús. Així ho afirmen el 87% dels enquestats per part dels investigadors, que asseguren que la sobreexposició dels fills en l’espectre digital és ja una síndrome i reclamen campanyes de conscienciació i polítiques públiques per protegir la infància. Totes les especialistes consultades per aquest diari estan d’acord amb el sever dictamen dels investigadors d’Ankara. ¿Per què el ‘sharenting’ és una pràctica tan estesa malgrat els riscos que comporta?

«Si no estic a les xarxes, no existeixo. He de publicar constantment imatges i demostrar que m’ho passo bomba amb els meus fills. És una manera de validar-me com a mare», critica l’escriptora i divulgadora especialitzada en criança i hiperpaternitat Eva Millet. En la mateixa línia, la psicòloga Patricia Ramírez deixa clar que les xarxes funcionen com un gran aparador emocional per mostrar una imatge de família feliç i exitosa. «És un reforç immediat: publiques una foto, reps una pluja de cors, comentaris i afalacs i el teu cervell allibera dopamina», assegura. La coautora d’‘Autocuidado’ (editorial Grijablbo) matisa que el ‘sharenting’ no és un acte innocent sinó «una manera moderna d’alimentar l’ego sota l’aparença d’amor familiar». «Cuidar la teva família és protegir-la, no exhibir-la. I cuidar-te a tu mateixa passa també per revisar quina necessitat emocional hi ha darrere de cada publicació: ¿vull compartir o vull sentir-me vista, aprovada i estimada? La diferència és subtil, però marca la frontera entre l’autocura i l’exposició emocional», assevera.

Pares ‘influencers’, un cas urgent

Claudia Caso, directora de la fundació SOL (Safe OnLine), la finalitat de la qual és garantir la protecció de la infància a internet, insisteix que hi ha diferents nivells de ‘sharenting’ i que els casos més greus i els que necessiten «urgentment» quedar coberts en la futura normativa són els pares i mares ’influencers que mostren la vida dels seus fills amb un clar interès econòmic.

«Estem molt orgullosos dels nostres fills i mostrar-los és una reacció natural. Però una cosa és fer-ho amb la família i una altra expandir les imatges a tothom. Això respon a una necessitat d’exhibir-nos, sense oblidar-nos de la monetització que suposa», conclou la responsable de la fundació SOL, que juntament amb la Policia Nacional va llançar aquest estiu una campanya de sensibilització sobre els riscos de la sobreexposició.

Desenvolupament emocional alterat

Pot ser que el ‘sharenting’ dispari el compte corrent familiar gràcies al fet que la infància ven i és un nínxol de mercat on les marques paguen generosament, però créixer sent gravat constantment no surt gratis des del punt de vista de la salut mental. Aquests nanos aprenen que el seu valor «està lligat a com surt a càmera, el somriure que provoca i la reacció que genera i això pot alterar el seu desenvolupament emocional i la seva autenticitat», revela la psicòloga Ramírez.

Notícies relacionades

Cinc detinguts a Mollerussa pel matrimoni forçat d’una menor de 14 anys a canvi de 5.000 euros i 5 ampolles de whisky

Del prostíbul a l’‘streaming’: les xarxes de tràfic de dones s’expandeixen a la prostitució ‘online’

Segons la seva opinió, alguns nens es converteixen en petits actors de la seva vida quotidiana, pendents d'agradar, posar i provocar aprovació. D’altres poden sentir-se envaïts, amb la sensació de no tenir un espai propi. «En l’àmbit escolar –afegeix– poden mostrar-se més preocupats per agradar o destacar que per ser ells mateixos, o fins i tot sentir-se observats tot i que no hi hagi càmera». En el fons, conclou, creixen sense conèixer la intimitat, sense aquesta frontera tan necessària entre el que és públic i el que és privat i això «pot afectar la seva seguretat, la seva espontaneïtat i la seva capacitat d’autoregulació emocional».

Altres normatives

Els advocats recorden que el dret a l’honor i la pròpia imatge pertany al menor, no als seus progenitors. Llicenciada en Dret i especialista en Criminologia, Beatriz Izquierdo destaca que ja hi ha legislació que protegeix la imatge dels nens i les nenes, des de l’article 18 de la Constitució fins a la llei de 1882 del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge passant per la futura normativa de protecció digital als menors, que encara no s’ha tramitat al Parlament. És a dir, la regulació que va anunciar la setmana passada el Ministeri de Joventut i Infància –que acaba d’obrir un període de consulta pública– podria ser una norma nova o una revisió de la legislació actual.