El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa

Dimecres d’aquesta setmana es va celebrar al Parlament una reunió al més alt nivell que va deixar una fotografia bastant precisa de l’estat de les negociacions. En una de les sales pròximes a l’escalinata principal, es van asseure, d’una banda, el conseller de Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia, Alícia Romero, i la vice primera secretària del PSC, Lluïsa Moret. De l’altra, el vicesecretari de comunicació d’ERC, Isaac Albert, i el director general del partit, Lluís Salvadó. Al sortir no hi va haver declaracions i tothom va situar la trobada en la normalitat. Malgrat tot, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el tema principal va ser el que tothom esperava: el finançament. Una persona coneixedora de la trobada la resumeix així: «A Catalunya serà fàcil que ens posem d’acord. La pilota és a la teulada de Madrid».

La reunió, amb una coreografia pensada perquè no passés desapercebuda del focus mediàtic, s’emmarca en aquesta necessitat tant del Govern com dels republicans de projectar que es negocia a ple rendiment i que existeix una coordinació de les dues parts catalanes per negociar després amb Hisenda. «Les reunions sempre van bé. Estem treballant junts en això», asseguren fonts coneixedores de les converses. Unes trobades que, matisen, es produeixen amb freqüència cada setmana des de fa un any, amb la diferència que la majoria transcorren amb discreció.

La tres potes de la negociació

Així, a Catalunya, el PSC i ERC estan d’acord en les tres potes de la negociació: que el nou finançament suposi una injecció de recursos extra per a la Generalitat; que el nou sistema respongui al principi d’ordinalitat i posi límits a la solidaritat de Catalunya amb altres territoris i, finalment, que es pugui tramitar una llei al Congrés que permeti a la Generalitat recaptar a mitjà termini l’IRPF que es paga a Catalunya. La clau, segons fonts de la negociació, és que en el Govern continuen existint reticències tant en la qüestió de l’ordinalitat com en la de l’IRPF.

La discrepància sobre l’ordinalitat –i el càlcul de la població ajustada– amb Hisenda, asseguren en l’executiu català, està en vies de desencallar-se perquè les posicions es van acostant, tot i que asseguren que cal ser comprensius amb la necessitat de la ministra María Jesús Montero d’aconseguir la quadratura del cercle. El pacte amb Catalunya, asseguren, serà «bilateral» i «garantirà l’ordinalitat», però el model també s’ha d’encaixar amb la resta d’autonomies

Quant a la recaptació del 100% de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, admeten que és un altre tema que s’haurà d’afrontar ja el 2026. De fet, la prova que aquesta part de la negociació no està gens madura és que ERC encara no ha demanat que la seva proposició de llei sobre l’IRPF es discuteixi al Congrés. La setmana que ve els republicans han preferit que es debati una altra norma seva contra l’especulació immobiliària. La de l’IRPF, doncs, si no hi ha un canvi d’última hora, haurà d’esperar al pròxim període de sessions, ja el 2026.

Amb aquests elements a sobre de la taula, les dues parts treballen amb la vista posada que l’acord sobre finançament pugui tancar-se a finals de desembre o, a tot estirar, a principis del 2026. Des que va començar la tardor, el Govern ha hagut de recalcular en diverses ocasions quan arribarà el dia D, que ara situen a finals d’any. «Som a prop», asseguren sobre la triangulació amb ERC i el ministeri d’Hisenda.

La incògnita dels pressupostos

Si ERC està interessada en un acord per poder exhibir els fruits d’haver investit president Illa, el Govern necessita el finançament poder tenir el suport del partit d’Oriol Junqueras als pressupostos catalans del 2026. A mitjans d’octubre, el president Illa recorria al símil d’una marató per explicar davant la cúpula del PSC que la negociació del finançament singular afrontava «els 100 últims metres» per arribar a la meta, el tram més curt, però el que més costa recórrer.

Però aquelles setmanes que falten per tancar del tot l’acord poden fer-se molt llargues, amb l’agreujant que Illa no pot presentar pressupostos fins que resolgui la principal carpeta que vertebrael recolzament dels republicans. Mentrestant, l’Executiu intenta exhibir que no està de braços plegats i que exerceix «intensament» de frontissa entre el Govern i el partit d’Oriol Junqueras.

Notícies relacionades

Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla

PP i Vox acosten postures per rellevar Mazón amb Pérez Llorca com a favorit

Aquesta setmana al Parlament, es va produir una votació que permet a Illa allotjar esperances amb el pressupost. En la sessió de dijous, el PP va muntar una emboscada al Govern presentant una moció que volia amonestar el president per no haver presentat encara, en ple novembre, una proposta de comptes públics. La moció va ser rebutjada perquè ERC –i els Comuns– hi van votar en contra i el Govern es va salvar d’una derrota. Això sí, la diputada republicana Lluïsa Llop va advertir que el futur recolzament del seu partit al pressupost no seria gratis: «El millor pressupost que hi pot haver és aquell que incorpori els recursos que generen els catalans per a uns serveis públics dignes. I això té un nom clar: finançament singular i recaptació de tributs».

L’executiu d’Illa assegura que prioritza «un bon acord» de finançament per sobre del calendari, però la necessitat per aconseguir l’aprovació dels primers pressupostos de la legislatura, passatge directe cap a l’estabilitat, colla.