Fet a casa

Recepta de trinxat de la costa (amb sardina i anxova)

  • Una alternativa a la tradició per, a partir d’allò reconeixible, trobar allò diferent

Recepta de trinxat de la costa (amb sardina i anxova)
Es llegeix en minuts

QUÈ

Sardina fumada

Llauna d’anxoves

Patata

Col

Aigua

Prebre negre

COM

Per a l’anxova: obriu la llauna, traieu-ne el contingut, aquestes llengües salades i brillants, i trossegeu-les. Reserveu l’oli que ha transmutat l’ànima de l’anxova. En secret, suqueu-hi un trosset de pa i no l’hi digueu a ningú.  

Per a la patata i la col: peleu la patata i trossegeu-la, i esfulleu la col i talleu-la en petits trossos. En una cassola àmplia, bulliu la patata i la col. No ho saleu, perquè l’anxova va forta. Quan les hortalisses estiguin fetes, traieu l’aigua (i reserveu-ne una mica per si fos necessari). A la mateixa cassola, i amb l’ajuda d’un batedor de mà o una forquilla, aneu-ho triturant. Afegiu-hi immediatament les anxoves tallades i l’oli de la llauna, i més oli i l’aigua de la cocció per donar suavitat a la massa. Afegiu-hi un polsim de pebre. Aneu esmicolant-ne el contingut fins a aconseguir una pasta.

Per a la pasta: separeu-ho en porcions individuals. En una paella, torreu-ho pacientment per totes les cares com si es tractés d’una truita. Aneu-ho tombant fins a aconseguir un bronzejat durador.

Emplatat: sobre el bonic cos daurat, col·loqueu la sardina fumada o, si no en disposeu, una anxova de gran mida i temperament. No hi va malament una pluja de pebre i un rajolí d’oli per aixecar brillantors.

PER QUÈ

Alternativa al trinxat de la Cerdanya, amb el trasllat de l’especialitat pirinenca al costat del mar. Substituïm el porc per la conserva, sempre al rebost, a la recerca de plaers semblants, però amb un sabor diferent.

Et pot interesar

¿Més saludable? No sabria dir-l’hi, doctor: l’anxova té molta sal, tot i que aquí queda esmorteïda amb la barreja. La sardina fumada a la superfície aportarà carnositat i olors de foguera, una certa sensació d’intimitat i recolliment.

Fer voltes a la tradició per, des d’allò reconeixible, trobar allò diferent.