Una recepta en 15 minuts: amanida Waldorf amb iogurt

QUÈ

Pomes fuji

Enciams

Branca d’api

Nous

Iogurt grec

Oli d’oliva

Pebre negre

Sal

COM

Per a les pomes: netegeu i talleu-la a grills amb el ganivet, conservant-ne la pell.

Per als enciams: barregeu fulles d’enciam de roure i de llet o trocadero. Talleu amb les mans.

Per a les nous: partiu-les per la meitat. És com obrir cervells.

Per a l’api: trieu-ne una branca tendra i trossegeu-la. La seva olor característica, que recorda a les intimitats, us perforarà el nas.

Per a la salsa: barregeu el iogurt grec amb oli, pebre i sal. Heu d’aconseguir una salsa fluida com una crema de bellesa.

Emplatat: col·loqueu a la base els enciams; a sobre, les pomes i el seu fulgor en vermell; repartiu l’api i les nous, sal, pebre i oli d’oliva. Poseu-hi per sobre el iogurt enriquit.

PER QUÈ

L’amanida Waldorf és un dels (pocs) plats universals, plats amb cognom que tant poden aparèixer en un aeroport, en un supermercat o en un restaurant envanit.

La recepta original va ser creada per Oscar Tschirky, maître del Waldorf-Astoria, quan el millor hotel de Nova York ocupava l’espai on avui s’aixeca a l’Empire State Building. El King Kong no té paper en aquesta obra. Les autories sempre són discutibles: Oscar la va publicar en un llibre el 1896 sense aclarir la participació del xef executiu de la casa, Edouard Beauchamp.

Al receptari d’Oscar, només tres línies: peleu i talleu dues pomes, api i afegiu-hi maionesa. ¡I ja està! Poma-api-maionesa, i a córrer. Un miracle, aquest triomf, només comprensible per la influència de l’hotel i els seus clients.

Et pot interesar

Segur que els lectors deuen haver trobat una Waldorf amb nous i amb una pila de coses més. La nou acostuma a ser present en l’amanida (cal utilitzar més fruita seca), i ha format part dels ingredients de la Waldorf que servien a l’Hotel Waldorf de Nova York (al nou emplaçament) i que s’assemblava molt poc a la Waldorf original.

En aquesta versió, la maionesa ha sigut substituïda pel iogurt, que és més sa. I l’enciam serveix de coixí i d’ampliació de tan pobra convocatòria: poma-api-maionesa.