La guerra a l’Iran obliga Brussel·les a recuperar el discurs sobre l’energia verda

El 1956, va ser la crisi del canal de Suez, el 1970, la inestabilitat a l’Orient Mitjà, i el 2022, la invasió russa d’Ucraïna. «Els mercats es van tornar inestables i a Europa van apujar els preus de l’energia. Ara, el 2026, hi ha una altra crisi geopolítica. Hi ha més inestabilitat als mercats de combustibles fòssils i, una vegada més, els preus de l’energia han tornat a pujar a Europa», va etzibar davant l’Eurocambra el comissari d’Energia, Dan Jørgensen.

«Estimats amics, ¿quan n’aprendrem? I si no aprenem, ¿qui més podrem culpar?», es va preguntar el danès. «El cert és que tenim fonts d’energia de producció nacional: renovables i nuclear. Els seus preus s’han mantingut iguals durant els últims 10 dies», va recordar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en plena crisi.

Un problema de preus

La Unió Europea no té, ara per ara, un problema de subministrament, però sí de cost per estar molt més exposada que els seus competidors a la volatilitat dels preus del gas que s’han disparat en les últimes setmanes. Tot i estar lluny de les xifres que es van assolir el 2022, la crisi amenaça de minar l’economia europea. El comissari d’Economia, Vladis Dombrovskis, va reconèixer divendres passat que aquesta retallada podria arribar als 0,6 punts segons el que s’allargui la crisi.

Però el problema no està només en la crisi a l’Iran. El 2021, els europeus importaven un 28% del gas des dels Estats Units, un 20% des de Qatar, un 20% de Rússia, un 14% de Nigèria i un 11% d’Algèria. Després de la invasió russa d’Ucraïna, bona part dels esforços es van centrar a reduir la dependència del gas procedent de Rússia. L’objectiu llavors va ser diversificar els proveïdors. 

A la pràctica, no ha sigut del tot així. Els països europeus han reduït notablement les importacions de gas rus, però al mateix temps han incrementat ostensiblement la seva dependència dels Estats Units.Un 58% del gas que la UE va importar el 2025 era nord-americà. Amb la creixent tensió amb la Casa Blanca, això podria suposar també un risc.

La independència de les renovables 

Els europeus tenen un problema energètic i, per a la Comissió, la solució passa per recuperar l’agenda verda. El 2022, en resposta a la guerra a Ucraïna, els Vint-i-set es van comprometre a accelerar el procés per posar fi a la dependència de combustibles fòssils i reforçar el desenvolupament de les energies renovables.

Entre 2021 i 2024, s’estima que la capacitat de generar energia eòlica i solar ha augmentat un 58% de forma acumulada. El 2023, la UE es va imposar l’objectiu de generar un 45% de l’electricitat fent ús de fonts d’energia renovables d’aquí al 2030. En plena guerra, Brussel·les demana donar un nou impuls a aquesta agenda.

En l’últim informe de la Comissió sobre el mix energètic de la UE publicat el 2025, tot i que amb dades del 2023, el bloc va importar el 58% de l’energia que va consumir, davant el 42% produïda en territori comunitari. De tota l’energia produïda a la UE, el 46% procedia de fonts d’energia renovables.

Si ens centrem en la producció d’energia, no obstant, la UE utilitza de mitjana un 39% d’energies renovables, un 31% de combustibles fòssils i un 22% d’energia nuclear. Però si mirem les xifres per país, Malta, Xipre, Polònia o Itàlia tenen una dependència desproporcionada dels combustibles fòssils davant Suècia, Finlàndia o França, el mix energètic del qual és majoritàriament energia nuclear i renovables. Per això l’impacte varia d’un país a l’altre.

Brussel·les insisteix que reduir la dependència passa per apostar per les energies verdes. «Hem de redoblar els nostres esforços en el nostre camí cap a la independència energètica. Hem de seguir construint una veritable unió energètica mitjançant el desplegament de més energies renovables, el reforç de les nostres xarxes i la creació d’un autèntic mercat únic d’electricitat», va assegurar Jorgensen.

Curt i llarg termini 

«Si bé és possible que necessitem fer alguna cosa a curt termini per alleujar una mica la pressió sobre els preus del petroli i també sobre el gas, a mitjà termini està bastant clar que necessitem impulsar un sistema energètic més renovable i augmentar la nostra resiliència», explica en una entrevista a EL PERIÓDICO Bernd Weber, director executiu del Consell de Polítiques i Innovació Energètiques i Climàtiques.

La Comissió Europea treballa un pla per esmorteir l’impacte a curt termini de la crisi i mesures estructurals a mitjà i llarg termini que evitin que aquest escenari torni a donar-se. A ulls de Weber, és fonamental que els dos plans vagin de la mà perquè les mesures a curt termini no tinguin un impacte negatiu en les reformes posteriors. «L’important ara és queles mesures a curt termini s’alineïn bé amb les mesures a mitjà termini i apuntin en la mateixa direcció», remarca.

Per a l’expert, tot i que hem vist aquest debat abans, hi ha un impuls en aquesta direcció. «Fa temps, però crec que l’esforç per canviar el sistema energètic, per preparar-lo per a un futur cada vegada més renovable, s’està accelerant», va assegurar Weber. «També necessitarem gas natural en el futur, però podem limitar-ne la quantitat si fem bé la nostra feina», insisteix.

Notícies relacionades

L’Aràbia Saudita, Turquia, Egipte i el Pakistan impulsen el front diplomàtic per trobar una sortida a la guerra de l’Iran

¿En quin moment Cuba es va descontrolar?

En el debat sobre possibles mesures a curt termini, s’ha colat la possibilitat de suspendre el mercat d’emissions de carboni, que demanen països com Itàlia. Aquesta és una de les mesures que Weber identifica com a potencialment contraproduents a mitjà i llarg termini, a l’enviar el senyal equivocat als mercats. «No té sentit incentivar el consum de gas natural o fins i tot construir plantes de gas natural addicionals innecessàries a curt termini, mentre que a mitjà termini realment es vol aconseguir el contrari», explica.

Alhora, Weber, com la Comissió, posa el focus en la necessitat de millorar les infraestructures, i en particular les xarxes, per reforçar el mercat europeu, «especialment perquè flueixi l’energia renovable». Un missatge que també va llançar el mateix comissari. «Mai hem de tornar a dependre dels combustibles fòssils», va sentenciar Jorgensen.