Candidats a una segona joventut gastronòmica
¿Què se n’ha fet del... còctel de gambes?
Una recepta divertida i sense ínfules popularitzada en un casino de Las Vegas, que bé mereix una segona oportunitat
A Espanya se solia servir en copa de metall amb gel, que servia de base a un bol de vidre amb tiretes d’enciam, gambes i salsa rosa
Amb el canvi (ara sí) de dècada, cal preguntar-se quines noves tendències renovaran el món de la gastronomia en els pròxims 10 anys. Però, potser, també tornaran plats passats de moda per viure una segona joventut, ara que es porta el ‘vintage’. En aquesta sèrie es repassen els principals candidats i els seus punts a favor i en contra. Per començar, el còctel de gambes.
Potser a Espanya el còctel de gambes està associat a restaurants ‘vull i no puc’, però la seva història està il·luminada per llums de neó. Literalment. Tot i que algunes fonts situen el seu origen als bars clandestins durant la llei seca americana dels anys 20 (¿potser per aprofitar els vasos de còctel?), la seva popularització té lloc a Las Vegas, en concret, al Golden Gate Casino. Va ser obra d’un inversor de San Francisco que diuen que enyorava el marisc fresc de la badia, i que va tenir la brillant idea de col·locar un bon grapat de gambes cuites d’aquí en una copa de vidre, banyar-les en salsa picant i vendre-les a 50 cèntims. La va clavar.
Però, com els grans plats, la seva història està subjecta a l’evolució. Perquè a Las Vegas es prenia sense res, però va ser quan va saltar a la Gran Bretanya quan s’hi va afegir la base d’enciam tallat a tires i s’hi va afegir maionesa a la salsa per suavitzar-la. Però, ¿i l’aportació espanyola? Aquí no hi ha gaire literatura sobre el tema, així que caldrà recórrer a records i traslladar-se a un estiu de finals dels vuitanta, a un restaurant de qualsevol passeig marítim, i recrear aquesta presentació que suposava un salt al futur en una època en què a cap xef se li havia acudit encara associar els conceptes de cuina i experiència.
Això era exactament el còctel de gambes: una experiència única, que entrava pels ulls gràcies a la seva copa de metall amb gel picat, en el qual es col·locava per sobre un bol de vidre amb tires d’enciam, gambes (segurament congelades) i l’al·lucinant salsa rosa, fruit de barrejar maionesa i quètxup. Als llibres de receptes es parla d’afegir unes gotes de tabasco o altres amaniments, però recordem on som... Les nits d’estiu tenien gust de còctel de gambes, però igual que créixer significa oblidar-se dels somnis infantils, va arribar el dia en què la gastronomia espanyola es va fer més gran i va deixar de banda aquest meravellós artefacte nascut sota llums de neó.
A favor de la seva tornada
Notícies relacionadesPerquè encaixa perfectament amb les tendències actuals, des del ‘finger food’ als maridatges entre còctels i cuina, i pot preparar-se en qualsevol ‘food truck’. I perquè és un plat barat, divertit i sense ínfules.
En contra
La combinació cutre de maionesa i quètxup no el converteix en el plat més saludable del món, per molt d’enciam que hi hagi a la base. I permet, a més, colar gambes de mala qualitat, emmascarades pel seu gust dolçot. Si es fa, que es faci bé.
