II Fòrum del Mediterrani

Salvador Illa: "Reforçar Europa no significa tancar-la"

El líder català aposta per l'hidrogen verd o la digitalització per convertir el Mediterrani "en un motor econòmic, liderant el desenvolupament sostenible"

Salvador Illa: "Reforçar Europa no significa tancar-la"

Alex Zea

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Ríos
Natàlia Ríos

Cap de la secció d'Economia.

ver +

"Reforçar Europa no significa tancar-la". El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest dimarts al II Fòrum del Mediterrani, que és indubtable que l'amenaça aranzelària de l'administració Trump i l'amenaça bèl·lica de Putin han fet despertar Europa però que "sense cap dubte això no significa aixecar barreres". Catalunya "vol exercir un nou lideratge del model de prosperitat compartida perquè ni una Europa desigual ni un Mediterrani desigual són viables ni socialment ni econòmicament".

Durant el seu discurs a les jornades, organitzades per Prensa Ibèrica en col·laboració amb la Fundació La Caixa a Màlaga, ha explicat que és necessari aprofundir en la Unió Política d'Europa "amb la mateixa ambició que vam aconseguir fa uns anys la Unió Econòmica i Monetària. El camí és un, el federalisme europeu". Amb aquesta premissa, ha assegurat que des del govern que lidera segueixen creient "en el Mediterrani com el millor espai compartit per invertir, per crear noves oportunitats i per desenvolupar projectes que responguin als immensos reptes globals que tenim al davant, des del canvi climàtic a la reducció de les desigualtats". L'objectiu principal és -segons Illa-, "evitar que la distància entre les dues ribes del Mare Nostrum s'eixampli i que les solucions siguin efectives i beneficioses per a tots els països".

A la trobada, que reuneix durant dos dies més de mig centenar de líders de tots els àmbits amb l'objectiu d'analitzar i oferir solucions per als reptes i oportunitats que afronta el Mediterrani, Illa ha destacat la desigualtat com un dels principals reptes als quals s'enfronta Europa. A més, ha esmentat com l'augment de temperatures i la contaminació posen en perill la biodiversitat del mar i activitats essencials com la pesca. "Està a les nostres mans transformar aquest repte en oportunitats. El Mediterrani pot convertir-se en un centre de desenvolupament sostenible, aprofitant la seva situació geogràfica per impulsar sectors com l'energia verda, l'agricultura sostenible o la digitalització", ha dit. Alguna cosa que serà possible, si s'aconsegueix "que el model de prosperitat compartida i sostenible arribi a totes les regions".

Illa ha posat a disposició d'Europa el lideratge de Catalunya "en la recerca d'energies alternatives com l'hidrogen verd o en els avantatges de la digitalització, perquè a través de la cooperació regional, convertim el Mediterrani en un motor econòmic, liderant el desenvolupament sostenible". I, finalment, ha fet referència al repte del turisme. En aquesta línia, ha destacat que el turisme és una de les majors fonts de prosperitat. "Si volem que el turisme continuï sent una font de riquesa, respecte i valor afegit, és necessari prioritzar la seva regulació per evitar els efectes negatius que el seu creixement descontrolat pugui provocar. I regular per protegir, no per eliminar", ha dit. És a dir, "fem compatible el turisme amb el respecte al medi ambient, perquè la sostenibilitat no significa deixar de progressar o deixar de viatjar".

I, en aquesta línia, ha recordat que l'estratègia d'inversió pública de Catalunya va a mobilitzar 18.500 milions d'euros en cinc anys per alinear-se amb els 800.000 milions d'euros d'inversió addicional que requereix Europa en indústria, tecnologia, defensa i descarbonització, sumant inversió pública i privada. "Necessitem més lideratge polític i inversor. Europa ho té tot i també té les receptes perquè té els informes Letta, Draghi i la brúixola de la competitivitat", ha remarcat.

Illa ha alertat també sobre els perills de banalitzar la democràcia i les institucions. Segons ha argumentat, "avui és necessari obrir qualsevol espai que convidi al debat i sobretot que fomenti la cooperació en uns temps en què la confrontació sembla ocupar tots els espais". "La confrontació com a estratègia política no és casualitat -ha explicat- està pensada i té, crec, dos objectius clars: un, debilitar les institucions democràtiques. I dos, cansar la ciutadania de la democràcia, augmentar la tan esmentada desafecció. Els dos objectius són igualment perillosos i qualsevol demòcrata té el deure de reaccionar davant d'ells".

Notícies relacionades

El president de la Generalitat ha volgut recordar que, en primer lloc, "sense institucions democràtiques no hi ha progrés ni convivència possibles. I en segon lloc, la política és noble". "La voluntat i el compromís públic de governar-nos per prosperar tots junts és un acte de noblesa individual i col·lectiva. Malgrat qui ho traeixen i malgrat els que pretenen aprofitar aquesta traïció per soscavar la confiança en la democràcia. Practicar la bona política és fer aquest fòrum".

"El Mediterrani és el fruit d'una història i d'una identitat d'identitats. Sens dubte, viu un moment molt complex, tràgic en algunes de les seves riberes per culpa de la guerra. Però la guerra acabarà i el nostre deure és preparar-nos per al primer dia de pau", ha conclòs.