"El terra se’m movia sota els peus"

Juan Recarey, veí del 2n 1a, explica en primera persona a EL PERIÓDICO que quan es va produir l’ensorrament es dutxava: "Vaig sentir un tro molt fort, com si m’hagués caigut al costat. Just després, un gran terratrèmol, i el terra se’m va començar a moure sota els peus –recorda–. Així que vaig sortir i vaig preguntar als veïns, que em van dir que havia caigut tot".

Després d’uns minuts de tensió van arribar els bombers, que van anar pis per pis per assegurar-se que no quedava ningú dins de la finca: "Sentia com pujaven, trucant a totes les portes, avisant els que quedaven dins". Quan van arribar al pis que era propietat del Juan, li van dir que havia de sortir, de pressa, sense recollir res: "Sobretot no entris al baix tercera; encara que la porta estigui oberta, no hi entris", li van advertir.

El Juan recorda que al baix tercera hi havien instal·lat un parquet feia relativament poc: "En efecte, la porta estava oberta i vaig mirar cap a dins. No quedava ni rastre del parquet. Allà és quan em vaig adonar que havia passat una cosa molt greu".

Desenrunament de 30 hores

Les tasques de desenrunament, portades a terme sense interrupció per Bombers de la Generalitat, van durar al voltant de 30 hores. Van retirar, a mà, pedra a pedra, 60 metres cúbics de runa, i van poder recuperar els tres cossos sense vida. Els serveis d’emergència explicaven que les restes de l’ensorrament ocupaven una planta i mitja d’altura.

Al carrer, amb el que duia posat, i davant un futur més que incert, per al Juan, i també per a la resta de supervivents de l’ensorrament de Canigó 9, en aquell moment va començar un viacrucis emocional i administratiu del qual encara, gairebé un mes després, no ha sortit: "Això és una mica com els que venen de la guerra, que pateixen estrès posttraumàtic. Continuo dormint a casa dels pares, i allà espeteguen totes les estructures. Psicològicament, aquests sorolls em recorden aquell moment", explica lamentant-se’n.

Bancs i assegurances

El dia a dia d’aquest veí s’ha convertit en un anar i venir de gestions bancàries, converses amb la companyia d’assegurances, amb les advocades que l’ajuntament ha contractat per als veïns o amb els altres veïns del centenar d’habitatges que han sigut desallotjats fins ara. No té altra cosa al cap, ni ell ni cap de la resta de residents del número 9. Pràcticament totes les converses que va mantenir amb aquest diari el Juan es van veure interrompudes per la trucada de la companyia d’assegurances o del banc. A la nit és l’únic moment del dia que el seu telèfon mòbil no treu fum. No obstant, també és el moment del dia en què el pensament li fa més voltes: "Les primeres nits van ser molt dures... De fet, ho continuen sent".

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Aquells que tenen hipoteques pendents lluiten per aconseguir moratòries. En el cas del Juan, encara sense èxit: "El banc em diu que per deixar de pagar la hipoteca m’he d’acollir al codi de bones pràctiques". És a dir, l’entitat bancària li demana documents i certificacions per aclarir si està en situació de vulnerabilitat: certificat d’empadronament; escriptura de compravenda; justificant d’ingressos; certificats de la Seguretat Social, del Servei Públic d’Ocupació (Sepe), de la Generalitat i de l’ajuntament conforme si es reben o no subsidis; última declaració de la renda, i justificant d’incapacitat, si es dona el cas.

Aquesta, no obstant, no és la via adequada: "L’advocada facilitada per l’ajuntament ens diu que al banc cal deixar-li ben clar que no es tracta d’una moratòria de la hipoteca per motius de vulnerabilitat, sinó que hem sigut desallotjats de casa nostra per un ensorrament accidental, i que consta un decret de zona catastròfica que està firmat per l’alcalde".