La cara més oculta de l’Hivernacle

Una ornamentació vegetal sobre fons rosat embelleix ara els perfils de l’exterior amb sorprenent nitidesa, després de la retirada de la capa de pintura groga que els cobria. I sense haver de sacrificar l’escut del municipi al centre del frontal, a més. No van aflorar durant l’últim lífting, el 2009, que no va tocar la façana exterior. L’obra actual ha destapat i ha salvat uns plafons decoratius oblidats que li donen un aire diferent del conjunt. El consistori en donarà més detalls en la presentació oficial.

Segons ha pogut saber aquest diari, la feliç troballa va obligar a replantejar el calendari i cost de la intervenció. Els plafons descoberts són principal ingredient d’un paquet de treballs sobrevinguts que ha encarit l’actuació amb uns 352.000 euros extres. La modificació del pressupost va ser aprovada en comissió de govern l’11 d’octubre i suposa un increment del 19,93%, que eleva el cost final a 2,2 milions d’euros. "Es va ampliar la dotació per qüestions sorgides durant l’execució dels treballs, com és habitual en les grans obres patrimonials, però sobretot arran de la troballa dels plafons", confirmen fonts municipals.

La resta de tasques "són millores del projecte original, per exemple substituir les canalitzacions metàl·liques de recollida d’aigües a la nau central o encegar uns dipòsits soterrats", afegeix el consistori. Segons esmenta l’acta, també s’ha hagut de reforçar l’estructura metàl·lica i revisar el recosit d’esquerdes en parets verticals. Xacres pròpies de l’edat de l’Hivernacle, que es va construir entre els anys 1883 i 1887 per a la primera Exposició Internacional de Barcelona.

Per prevenir actes de vandalisme i pernoctacions a l’interior, el consistori ha tret a concurs un servei de seguretat nocturn que cobrirà l’Hivernacle, el veí Umbracle i diferents espais verds de la ciutat per dos anys prorrogables.

Les obres van començar l’agost del 2022 i havien de durar un any, però finalment hauran trigat cinc mesos més. Un retard que queda empetitit pels 17 anys que porta en desús l’Hivernacle. Després d’una dècada d’indecisió, el consistori va iniciar els tràmits d’una rehabilitació que ha encadenat obstacles i contratemps, des de la fallida d’una adjudicatària fins a un deteriorament que va deixar obsolet el pla d’obres.

També reobre el Martorell

La nova vida de l’Hivernacle coincidirà amb la reestrena del museu Martorell, després d’una intensa renovació interior i conceptual que també s’havia retardat. Els dos edificis, juntament amb l’Umbracle i el Castell dels Tres Dragons –pendent de rehabilitació i tancat al públic–, formen part del nucli científic i cultural del parc de la Ciutadella.

En aquest cas, sí que hi ha data i detalls. Rebatejat com a Centre Martorell d’Exposicions, rebrà els primers visitants el 19 de desembre. A més donarà a conèixer la seva transformació amb una promoció especial de Nadal: fins al 8 de gener l’entrada serà gratuïta.

"Oferirà exposicions científiques sobre temàtiques amb fort impacte social relacionades tant amb la crisi climàtica i la biodiversitat com amb l’exploració de les fronteres actuals del coneixement", anuncia. Arrencarà amb dues exposicions temporals: la producció pròpia ¿Natura o cultura? Una visió des del museu de ciències naturals i la mostra Wow. Animals de museu: ciència, tècnica i art en col·laboració amb el Parc de les Ciències de Granada.

Els usos de l’Hivernacle

Notícies relacionades

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

La Urbana aixeca 145 actes per vendre dolços de cànnabis

El palau de vidre, en canvi, festejarà el sanejament amb el misteri de quins usos li donarà l’ajuntament. Tot i que crida molt l’atenció i és fotogènica, la seva arquitectura és molt poc versàtil per acollir un equipament. Està catalogat com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i té uns 1.000 metres quadrats, repartits en tres naus: la central i dues laterals anomenades Picasso i Magnòlies. És obra de l’arquitecte català Josep Amargós (1849-1918), que el va concebre com a aparador d’espècies tropicals tot i que va acabar sent una sala de festes i conferències de l’Expo.

Els successius governs municipals que han obert aquesta carpeta han estudiat diverses opcions, des de recuperar el servei de restauració que hi va haver en època de Joan Clos fins a cedir-lo per a activitats veïnals. Per ara no hi ha pla anunciat i portaveus municipals remeten a l’acte d’inauguració per revelar la incògnita.