La Foneria de Canons de la Rambla, encallada tres anys després de la privatització fallida

El renaixement de la Foneria de Canons ni arriba ni avança. El vell casalot ocupa el número 2 de la Rambla de Barcelona i presideix justament el tram pel qual ha començat la reforma del passeig aquesta tardor. El tragí de les obres contrasta amb la paràlisi de l’immoble del segle XVII, propietat de la Generalitat i buit des de fa 19 anys. La Conselleria de Cultura admet que no té plans per a ell, tres anys després de l’últim intent fallit.

El març del 2020 el llavors president Quim Torra va sorprendre l’Ajuntament de Barcelona i fins i tot el mateix Govern de la Generalitat amb l’anunci d’un concurs públic per privatitzar la Foneria. El pla era que una empresa en pagués la rehabilitació a canvi d’explotar un projecte cultural indeterminat en aquest espai durant un llarg període. Deu dies després de la roda de premsa de Torra va començar el confinament per la covid i la idea –que no havia agradat ni a consistori ni a veïns– va quedar en un calaix del qual no ha tornat a sortir.

A consultes d’EL PERIÓDICO, la Conselleria de Cultura afirma que el destí d’aquest bé catalogat està en fase de «conceptualització». «Estem treballant quin projecte pot anar aquí, una vegada tinguem definida quina és la millor opció s’haurà d’aterrar i planificar», apunten portaveus del departament, que actualment lidera Natàlia Garriga (ERC). «No hi ha res per explicar encara, quan arribi el moment ho explicarem», insisteixen.

Sí que confirmen, però, el moviment intern que fa un any va enterrar els plans d’externalització. La Direcció General de Patrimoni de la Conselleria d’Economia va traspassar l’edifici a Cultura perquè pogués fer-se’n càrrec de futurs usos de manera directa. «La pilota és sobre la nostra teulada», reconeixen les mateixes fonts. Abans del canvi de mans Patrimoni va fer petites obres preventives per evitar que es degradés la finca, que té 5 pisos i 3.311 m2 de superfície construïda.

El govern Colau reclama consens

La demora no és del grat de l’Ajuntament de Barcelona, que voldria desencallar la Foneria de mutu acord. «Hem vist que han buidat l’immoble de trastos, però no sabem què vol fer la conselleria», lamenta el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (BComú). Reclama «una proposta cultural amb dimensió de ciutat i que s’adapti als barris Gòtic i Raval» per ressuscitar l’antiga fàbrica d’artilleria, que a partir de la derrota de 1714 va perdre l’ús militar i es va dedicar a fabricar campanes règies com la Tomassa i l’Honorata de la catedral.

«No val una proposta que repliqui l’Arts Santa Mònica que és davant, i que també s’haurà de replantejar», s’anticipa Rabassa. «En qualsevol cas –insisteix–, la conselleria no pot anar per lliure i sense tenir en compte el procés participatiu que es va fer per a la reforma de la Rambla, en el qual van participar centenars de veïns i que inclou una taula de cultura». És més, li agradaria que la proposta que finalment tingui el Govern per a la Foneria es discuteixi en aquest fòrum participatiu abans de posar-la en marxa.

Patrimoni maltractat

Notícies relacionades

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

La Urbana aixeca 145 actes per vendre dolços de cànnabis

L’imponent exterior neoclàssic de la Foneria contrasta amb el seu malmès interior. Ha tingut molts usos i ha passat per moltes mans, així que les culpes estan molt repartides. Després de dos segles modelant canons i campanes, el 1844 el va comprar Manuel Girona i el va convertir en la seu del primer banc privat espanyol, el Banc de Barcelona, que va donar nom al passatge que hi ha just darrere. L’entitat va fer fallida i l’Estat es va quedar el local.

Durant el franquisme va ser farmàcia militar, jutjat castrense i vivenda per a famílies de l’Exèrcit. El 2003 la Generalitat el va comprar a Defensa i hi ha hagut converses infructuoses perquè passés en mans del consistori. Entre els projectes que han sonat des d’aleshores hi ha l’Institut Europeu del Mediterrani i l’ambulatori del Gòtic, tots dos finalment assignats a altres dependències.