REMODELACIÓ

El carril bici crespa el debat de la Via Laietana

Experts de la UPC apostaven per pacificar el trànsit per donar cabuda a les bicicletes sense sacrificar el sentit mar-muntanya

Comerciants consideren «molt acceptable» la proposta del consistori, mentre que els ciclistes consideren «insegura» la seva situació a la calçada

zentauroepp52290309 barcelona 14 02 2020 via laietana foto de ferran nadeu200214184032

zentauroepp52290309 barcelona 14 02 2020 via laietana foto de ferran nadeu200214184032 / FERRAN NADEU

6
Es llegeix en minuts
Patricia Castán / Luis Benavides

El carril bici central de la futura Via Laietana no deixa indiferent ningú. Experts en urbanisme consideren preferible crear dos carrils 30 de pujada i baixada. «El pla de l’ajuntament perjudica especialment els veïns de la Barceloneta, que perden un carril de pujada», recalca el director del seminari de proposta per a la transformació de Via Laietana de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Julián Galindo, coautor d’una proposició de reforma en col·laboració amb l’Associació de Veïns i Comerciants de Via Laietana.

Galindo, tres professors més i una desena d’estudiants de seminari de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB) de la UPC  –seleccionats pel seu expedient acadèmic– van dissenyar una Via Laietana amb voreres amples i quatre carrils: un de pujada i un altre de baixada per a vehicles privats limitat a 30 quilòmetres per hora i dos més per al transport públic. «Estem d’acord que el cotxe ha de desaparèixer progressivament de la ciutat, però la manera no passa únicament per crear més quilòmetres de carrils bici, que sembla una obsessió de l’ajuntament. L’ideal és estendre els carrils 30 perquè hi puguin circular bicicletes, patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal. Aquest vehicles obligaran el cotxe i la moto a anar més lents», explica a aquest diari Galindo, que també considera inadequat «especialitzar un carril per a bicicletes» en carrer com la Via Laietana que ja està envoltat de carrers pacificats on ja tenen prioritat les bicicletes i altres vehicles lleugers.

El projecte de la UPC, presentat al consistori el 2018, perseguia transformar l’artèria, convertida en una autopista deshumanitzada, una ferida al centre històric. Més que reduir el trànsit, l’objectiu del seu treball era «reduir la contaminació acústica i mediambiental» i fer «més eficient» la circulació», donant més pes al vianant i millorant la seva seguretat. «La proposta de l’ajuntament presenta unes voreres amples però amb massa obstacles. Hi ha solucions millors, com els fanals penjats dels edificis, tot i que això obliga l’ajuntament a gestionar-ho amb privats. Els arbres, el verd, hi juguen un paper important, però precisament a la Via Laietana no hi té lloc per les seves condicions. Es necessiten grans testos que ocupen la vorera», afegeix l’expert en urbanisme.

Galindo creu que la proposta de l’ajuntament podria ser «més flexible» fent que el carril de pujada fos mixt (cotxes i bicicletes) i aposta per la restricció de l’accés de vehicles els dies festius per convertir-lo en un passeig per a bicicletes.

Proposta «molt acceptable» per als comerciants

Els comerciants de l’inhòspit carrer coneixen bé la cocció a foc lent de la reforma d’aquesta important artèria. Sumen la barbaritat de tres mandats consecutius lluitant, negociant i defensant una transformació per a la qual tots els polítics municipals acabaven trobant excuses. Han conegut tants estudis tècnics i de mobilitat, tantes propostes de traçat, tants conflictes d’interessos... que al final aplaudeixen haver arribat al final del camí amb un projecte que resumeixen com a «molt acceptable», dins de la «dificultat de recollir tantes sensibilitats». Ho expressa així David González, president de l’Associació de Veïns i Comerciants de la Via Laietana, que ha format part activa del tetris d’interessos i afectacions que ha hagut d’encaixar. Des de veïns del Casc Antic i el Gòtic (tenen en la via la seva frontera), fins a ciclistes, comerciants, urbanistes i polítics.

González està satisfet amb l’elecció del traçat de 4,15 metres d’ample en voreres, que suposa doblar en molts trams l’espai actual i «dinamitzaran» el moix teixit econòmic de la zona, on ara hi ha moltes persianes abaixades. Els comerciants i operadors de la zona han sigut els defensors, precisament, de treure el carril bici de pujada previst inicialment al costat de la vorera, al considerar que la compatibilitat amb les parades de taxi i d’accés a diversos hotels repartits pel vial hauria sigut impossible. Van defensar la posició central on s’ha acabat ubicant.

Els operadors creuen que, preservada la connexió muntanya-mar, el fet que no es pugui creuar la Via Laietana per anar a l’Eixample no serà un problema, i l’usuari s’hi acostumarà, com en el cas de la Rambla. No obstant, alguns comerciants de la zona han defensat avui divendres que el carril de pujada sigui accessible també per a clients dels comerços de la zona que vulguin aparcar al pàrquing d’Antoni Maura. Mantenen que si aquest tram és només per a residents i transport públic, perjudicaria l’activitat econòmica.

Quant a l’obra, González assumeix que serà «un repte», però assumible a l’organitzar-se per trams i fora de les èpoques més actives del comerç. La idea és que les tasques més molestes s’executin a l’estiu. «L’important és que tindrem una via digna, amb menys trànsit», afegeix. A la recambra hi ha encara concretar la il·luminació i mobiliari urbà perquè no robi voreres, sinó que s’insereixi estratègicament en confluències on es generin petites placetes. L’altre gran compte pendent serà ressuscitar els edificis ara morts a l’esmentat carrer. Els comerciants i veïns confien a treballar amb ajuntament per pactar possibles equipaments o usos residencials.

Transport públic, prioritari

L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) celebra la prioritat del transport públic, amb dos carrils al costat de les voreres. Amb tot, entenen la preocupació d’algunes associacions de ciclistes que han posat el crit al cel per la col·locació del carril bici a la part central de la calçada.  «Això pot donar una falsa sensació de seguretat als ciclistes. Creiem que hauria sigut millor reduir una mica les voreres, passar dels 4,15 metres als 3,85, per exemple, i col·locar dos carrils bici», explica a aquest diari el portaveu de l’associació, Daniel Pi. Amb tot, l’entitat considera que el transport públic surt ben parat en la proposta i valoren positivament l’enjardinament.

Notícies relacionades

El Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), una altra de les entitats que es va reunir amb l’Ajuntament de Barcelona per definir el futur de la Via Laietana, apostava per una altra proposta. La que incloïa dos carrils bici segregats (un per sentit), dos carrils sentit mar (un carril bus i un carril 30) i un carril bus pel qual també podien circular els veïns i comerços de la zona en sentit muntanya.

El president de l’associació ciclista, Carles Benito, assegura que la proposta presentada ahir per l’Ajuntament de Barcelona «posa en perill els ciclistes» al situar un carril bici de 2,6 metres al mig de la calçada. Aquest carril bici situat al centre dona una falsa sensació de prioritat, segons el Bacc. «Aquest tipus de disseny s’ha demostrat que atempta contra la seguretat. Al posar només un carril bici de pujada, no només es compliquen els girs per estar envoltats de cotxes i els accessos, sinó que molts ciclistes baixaran en contra direcció o utilitzaran la vorera per evitar un carril 30 amb cotxes, motos, furgonetes i camions», vaticina Benito, basant-se en altres experiències de la ciutat, que qualifica d’«error gravíssim» aquesta proposta.

Plantar en terra erma

Quan a principis del segle XX es va construir la Via Laietana després d’haver arrasat l’entramat medieval que ocupava la zona per la qual ara discorre l’artèria que talla Ciutat Vella per la meitat i exerceix de barrera entre el Gòtic i Sant Pere, el metro encara no circulava per Barcelona i encara tardaria uns anys a fer-ho. Però sí que recorria les entranyes d’altres ciutats europees, i ho feia amb èxit. Així que el govern municipal de l’època, amb l’arquitecte Pere Falqués al capdavant, va tenir la previsió de pensar que algun dia Barcelona tindria transport subterrani i que passaria pel subsol de la llavors encara potencial Via Laietana. No ho van dubtar i, mentre preparaven l’avinguda que havia d’unir el burgès Eixample amb el port, expropiaven finques i expulsaven els veïns de casa seva, van decidir construir els túnels d’un metro que encara no era però que estaven convençuts que seria.