La primera dona amb estàtua a Barcelona

Descartant santes, reines, al·legories i altres, a Barcelona hi ha 14 monuments dedicats a dones, i tot i així no tots són personatges reals, la xifra inclou, per exemple, la Violetera i la Colometa. Però no hi són, en marbre, ni Raquel Meller ni Mercè Rodoreda. D’homes n’hi ha com a mínim 168. Vaja, que la paritat en qüestions monumentals no existeix. Ho explica i ho denuncia María Isabel Gascón, una de les historiadores del Grup d’Història de les Dones, entitat que es dedica, com el seu nom indica, a rescatar la no història o la història silenciada del gènere femení. Que n’hi ha.   

 

La xifra estatuària ve a tomb d’un centenari: el 14 d’octubre del 1917 es va inaugurar el primer monument a Barcelona dedicat a una dona amb noms i cognoms, a més d’ofici. Això, una dona que no lluïa corona ni feia miracles ni representava la fortuna, la indústria o l’agricultura. I tampoc portava paraigua. La celebració es va fer amb tots els honors, amb presència del consistori, alcalde accidental, Lluís Duran Ventosa, inclòs; i de tota la intel·lectualitat de la ciutat. Homes i dones. No en va, el personatge era molt estimat i reconegut en la seva època. I era ni més ni menys que Pepita Teixidor. Pintora.

Potser el seu nom no diu gaire res actualment però la seva obra va estar penjada al costat de la de Ramon Casas i la de Santiago Rusiñol a l’Exposició Universal de París del 1900. I les seves peces eren molt buscades per la burgesia de l’època. També per la reialesa, la reina Maria Cristina i la infanta Maria Teresa li van comprar aquarel·les. El seu fort eren les flors pintades sense cap sofisticació, però amb molt virtuosisme: «Les seves roses fan olor i els seus cards punxen», afirmava Alexandre de Riquer en una crítica el gener del 1908.

Oposició familiar

Oposició familiarS’hi va dedicar malgrat l’oposició familiar. El seu pare, un industrial amb possibles que quan el patrimoni l’hi va permetre es va passar a la seva passió: la pintura, i el seu germà Modest, artista reconegut, volien que deixés les flors, gènere poc valorat, i es dediqués al retrat o al paisatge, molt més apreciats i més ben pagats. Però va continuar fent el que li agradava. I així va omplir de pètals i espines molts menjadors acomodats. Però no els museus.

La seva obra és en mans privades. No hi ha manera de disfrutar-la. Hi ha sigut durant els últims anys, del 2014 al 2017, amb l’exposició organitzada pel Grup d’Història de les Dones que va itinerar per tots els districtes de Barcelona. I prou. El MNAC en té tres peces però són a la reserva. No hi ha res més. Dues de les obres del Palau Nacional, Flors bosquetanes i Fulls de ginesta, les va comprar la Junta de Museus. La tercera la va donar el seu germà juntament amb el retrat que Casas va fer de la pintora. Tot va passar després de la mort prematura de Teixidor, el 8 de febrer del 1914, i la crida a homenatjar-la que va fer Carme Karr des de Feminal, la revista que dirigia.

164 firmes de renom

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

164 firmes de renomLa proposta d’honorar-la va tenir èxit i es va materialitzar en la idea de monument. Es va encarregar a Manuel Fuxà i per pagar-lo hi va haver tómbola de les grans a la Sala Parés l’octubre del 1916. Hermen Anglada Camarasa, Laureà Barrau, Ramon Casas, Mas i Fontdevila, els germans Masriera, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir, Ismael Smith, Joan Cardona, Lluïsa Vidal i així fins arribar a un total de 164 firmes de renom hi van aportar alguna obra. «Les butlletes es van vendre a 15 pessetes i a la llista de subscriptors hi havia tota la família reial», explica Gascón.

La cerimònia d’inauguració, el 14 d’octubre del 1917, també va ser d’alçada. La comitiva, presidida per la poeta Dolors Monserdà i l’artista Apel·les Mestres, va sortir del desaparegut palau de Belles Arts escortada per la Guàrdia Urbana amb uniformes de mitja gala. El destí va ser el parc de la Ciutadella, on es va erigir i s’erigeix el monument, ara en restauració.