UNA OBRA TAN ESPERADA COM POLÈMICA

La invasió de la intimitat de la caixa enjardinada de Sants arriba al jutge

Un afectat ja té a punt la demanda contra l'ajuntament i un altre es planteja seguir el seu camí "per la falta de respostes"

"L'ajuntament no ha pres ni les mesures fàcils i urgents, com apagar la llum de la pèrgola a les nits", denuncien

jgblanco35269004 barcelona 23 08 2016 vecinos afectados por la construccion d161107134807

jgblanco35269004 barcelona 23 08 2016 vecinos afectados por la construccion d161107134807 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

El culebró de la caixa de Sants sembla lluny d’arribar al final. Va ser polèmica abans de la seva construcció (els veïns volien soterrar les vies, no una mastodòntica carcassa), durant les obres (pels endarreriments encadenats a causa de la picabaralla política) i després de la seva urbanització (per les queixes d’alguns residents). Aquests últims són veïns de finques els balcons de les quals queden literalment al damunt del flamant jardí i on no se sap si les finestres són un mirador als jardins o si és més aviat a l’inrevés. Una evident pèrdua d’intimitat que els va posar en peu de guerra des del dia que es va obrir, a mitjans d’agost. Quan es compleixen més de dos mesos de la inauguració, i després de diverses reunions amb l’ajuntament per intentar arribar a un acord, Ismael Lucas, un dels afectats, ha perdut la confiança i la paciència i ha decidit interposar una demanda pels danys que l’obra li està causant. Ja té tota la documentació a punt i presentarà la denúncia «com a molt tard dilluns que ve». Alguns dels seus veïns no descarten seguir els seus passos.

«He hagut de contractar a un arquitecte, un advocat i un aparellador per preparar tota la documentació per a la demanda, cosa que econòmicament suposa una despesa, però n’estic convençut», afirma Lucas. «Es dóna una situació tan esperpèntica que si jo surto de la dutxa em poden arribar a denunciar per exhibicionisme. ¡A casa meva!», prossegueix l’home, indignat.

 

Cristóbal Torregrosa viu a la mateixa finca que Lucas, al número 122 de la Rambla de Badal. «Van venir aquí la regidora i els tècnics municipals i van mostrar bones intencions; però ha passat un mes i no han fet res. Nosaltres també ens plantegem recórrer a la via judicial», assegura Torregrosa, que es mostra decebut amb la lentitud de l’Administració. «Ens van dir que hi havia mesures urgents que es podien implantar en el mateix moment, al no ser costoses, com apagar els focus de la pèrgola perquè no invitin a seure-hi, o moure la paperera, però no ho han fet. Ni això», lamenta.

Fonts municipals expliquen que, «després d’haver obert el diàleg amb els afectats i haver recollit les diferents peticions», estan calculant el cost de les alternatives «per arribar a un màxim consens». «Ja els hem informat que es prengui la decisió que es prengui, els treballs aniran a càrrec de l’ajuntament», apunta una veu municipal, que no dóna un calendari d’actuació.

Des de la coordinadora veïnal que ha seguit durant aquests anys les llargues obres asseguren que la valoració global és positiva. «Quan fa bon temps, la rambla està plena. Els veïns l’han fet seva», indica Jordi Clausell, membre de la coordinadora, per a qui el principal problema continua sent l’execució de la tercera fase dels treballs, al costat mar de la caixa, en què s’haurà de decidir el futur de Can Vies.

EL FUTUR DE CAN VIES

Un dels esculls que s’hauran de superar per desencallar Can Vies –l’actual equip de govern s’ha mostrat sempre a favor de mantenir el centre social– és la reticència de la coordinadora a moure ni una coma del que es va pactar el 2006, quan es va acordar la seva demolició. Això va ser el que va impedir modificar el polèmic traçat del jardí davant de les finques denunciants, malgrat que els afectats ho van advertir abans que acabessin les obres.

Notícies relacionades

Més enllà de les finques de la discòrdia, els veïns ja presenten altres queixes dels jardins. La principal és la falta de manteniment. Un dels ascensors, el que dóna a Mercat Nou, fa setmanes que no funciona, cosa que els veïns li van retreure al districte en l’última audiència pública. També critiquen que no s’estan cuidant els vergers de la nova rambla. «No serveix de res plantar tant i tan maco si després no es cuida», lamenten.

A l'altre costat de la caixa

Totes les associacions de veïns que integren la comissió de seguiment de les obres de la caixa coincideixen a dir que el «verdader drama» és el dels edificis del costat mar: vivendes velles i molt deteriorades en què resideixen famílies en condicions pèssimes. Entre el carrer de Burgos i Riera de Tena, al davant de l’estació de metro de Mercat Nou, esperen desenes de vivendes precàries els inquilins de les quals viuen amb incertesa des del 2003, quan l’arribada de l’AVE a Barcelona va modificar el PGM i va declarar les seves cases futura zona verda. «Hi ha un acord per part de tots perquè les famílies afectades siguin reallotjades als pisos socials ja construïts a Can Batlló, només falta que l’ajuntament es decideixi a afrontar l’execució d’aquesta fase», assegura Jordi Clausell, membre de la coordinadora veïnal de la zona. Iniciar aquesta tercera fase obligarà també el consistori a decidir el futur de Can Vies.