Sense càmeres i de fàcil accés

N’hi ha prou de recordar el desgraciat accident del setembre del 2023, quan quatre joves van morir al creuar les vies de l’R3 a l’altura de Montmeló, arrossegats per un tren que anava a 110 km/h. El maquinista no va tenir temps de reaccionar. Tan normal era creuar les vies per aquest punt, que, com passa en molts altres llocs, fins i tot hi havia un encaminament per passar a l’altre costat. Anaven a un festival de música i tenien entre 19 i 22 anys. No ho sabien perquè no eren de la zona, però a escassos 200 metres disposaven d’un pas subterrani.

Aquest diari ja va obrir llavors la reflexió sobre la necessitat, o no, de tancar la xarxa ferroviària. La tesi s’explica observant el que passa amb els cotxes: les autopistes sí que estan voltades, no així les carreteres secundàries. El mateix s’aplica per als trens, amb l’alta velocitat tancada, i els convencionals, accessibles. I, tot i que soni insuficient, passa aquí i a la majoria de països europeus. Entre altres raons, a més de la part econòmica, perquè així es mantenen certs corredors naturals per a la fauna. Tot i que la tendència, com s’està veient amb els trams que s’estan desdoblant a l’R3, és instal·lar tanques on hi hagi planificada una reforma que permeti incloure aquest element de separació. Es farà, per exemple, a la zona de l’atropellament múltiple de Montmeló.

Avui dia, la pràctica totalitat de la xarxa de Rodalies està sense segregar. L’R8, expliquen els maquinistes consultats per aquest diari, és la que més elements de protecció té. Quant a ells, el que fan, asseguren, és "servir-se d’experiència i sentit comú". En aquells trams on saben que trobaran persones creuant, disminueixen la velocitat tot i que cap senyal els obligui a fer-ho.

Passa al Garraf (R2) amb la gent que vol arribar a cala Morisca, o a Balenyà-Tona-Seva (R3), estació on no paren els directes i passen a 100 km/h. "Ni bojos anem a aquesta velocitat perquè hi ha un pas de goma sobre les vies i sabem que sempre hi ha gent al mig". O sigui, que la xarxa pot ser insegura, però també hi ha molta gent imprudent.

Plaques antivandàliques

Vegem què passa a Ferrocarrils de la Generalitat. Explica un portaveu d’aquest operador públic que la gran majoria dels trams de les línies metropolitanes "disposen de tanques laterals de seguretat amb l’objectiu de delimitar les vies i la infraestructura". A més, en trams concrets i passos superiors, FGC ha reforçat l’entorn "amb plaques antivandàliques d’entre dos i tres metres d’altura específiques per impedir el llançament de pedres i altres objectes". Aquest any es col·locaran a 50 punts dels dos ramals.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

En el que sí que coincideixen els dos operadors és en l’absència de càmeres de seguretat a la xarxa ferroviària. El punt on es va produir el robatori de coure al costat de Montcada-Bifurcació manca de videovigilància, de manera que no hi ha imatges directes que, entre altres coses, permetin desempatar el duel entre el Govern central i la Generalitat sobre els veritables motius de l’assalt que va fer saltar pels aires tota la xarxa ferroviària.

El gener passat, Renfe va informar que ja s’han instal·lat sistemes intel·ligents de videovigilància a més de 190 estacions de Rodalies de tot Espanya. La idea és acabar l’any amb 415 instal·lacions, de manera que el 2026 s’arribi a 600 terminals de tot l’Estat. Però, més enllà de les estacions, que sigui el que Déu vulgui.