Nou desnonament a la finca de Sants de la qual van desallotjar una mare amb tres nens
Els afectats són una parella amb una filla d'un any i mig i que espera una criatura per al novembre. Als llogaters, que ja havien tingut una altra ordre perquè abandonessin el pis, els reclamen la mensualitat del maig
cjane35730081 barcelona 30 de septiembre de 2016 bloque de viviendas en161001164725 /
Un nou desnonament amenaça un altre llogater del carrer d’Arizala, 18, al districte de Sants-Montjuïc. El desallotjament està previst per a l’11 de novembre, però avui se celebrarà un judici verbal previ. L’immoble és el mateix del qual van fer fora, el 14 de setembre, Hiba K., una dona separada amb tres fills menors a càrrec seu, fet que va desencadenar un agre enfrontament entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Les víctimes són en aquesta ocasió una jove parella amb una nena d’un any i mig i que espera un fill per al mes de novembre. Ells, que ja van tenir un primer intent de desnonament del pis, van rebre la citació judicial el 15 de setembre, just un dia després del desallotjament de Hiba, els seus fills i l’amiga de la família que residia amb ells. A aquests llogaters els reclamen el pagament del mes de maig. Fonts jurídiques assenyalen que quan hi ha un desnonament previ, el següent es pot produir amb tan sols un mes impagat.
L’afectat, S. A., no té ingressos fixos i només treballa esporàdicament. La seva dona està a l’atur. S. A. assegura que és «l’últim arrendatari amb contracte actualitzat que queda a tot l’immoble». La resta de veïns tenen rendes antigues, de manera que l’amo els ha d’indemnitzar si vol recuperar el pis.
De les 36 vivendes que hi ha a la finca, tot just una desena estan habitades, la resta s’han anat buidant. Tècnics de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) de l’Ajuntament de Barcelona ja han visitat l’edifici per parlar amb els veïns i documentar el que està passant. «Hem detectat que el propietari està buidant l’immoble», declaren fonts municipals. El mateix portaveu assegura que estan elaborant un informe i, si es demostren les denúncies, actuaran «en conseqüència».
MES JA PAGAT
S. A. ha demanat al jutge que desestimi la demanda interposada per l’advocat que representa el propietari perquè el mes que li reclamen, el del maig, «està pagat». Sol·licita així mateix que es condemni l’amo del pis, l’empresari Magin Miralpeix Mingall, per incompliment de contracte. Al·lega que la clàusula 14 indica que el rebut del lloguer s’ha de passar al cobrament entre els dies 1 i 7 de cada mes, però «els endarrereix tant com vol i se li ha d’insistir perquè els passi al banc», afirma l’afectat.
La mateixa clàusula del contracte firmat l’1 de febrer del 2015, i que té una vigència de tres anys, estableix que és l’arrendador el que passa a cobrament el rebut. L’inquilí desconeix el número de compte del propietari per poder ingressar la mensualitat. D’aquesta manera, els llogaters queden desprotegits i a l’arbitri del que vulgui fer l’arrendador. «La situació d’impagament la genera el mateix propietari i hem de controlar que ens passi el rebut», indica el llogater, que ha portat a terme nombroses reparacions al pis. «No m’ha pagat cap factura», denuncia.
Amb l’objectiu d’evitar que s’executés el primer desnonament, S. A. va abonar el 25 de gener el deute contret més les costes de l’advocat i el procurador de la part contrària. La quantitat va augmentar perquè el propietari passava el rebut amb retard: en comptes de fer-ho a principis de mes ho feia a finals. D’aquesta manera, l’inquilí, amb una situació econòmica precària, no disposava de fons perquè el banc anava abonant pagaments de subministraments de la vivenda.
VETO A LA TRANSFERÈNCIA
Notícies relacionadesDavant d’aquesta situació, S. A. va contactar amb el despatx d’advocats De Dani-el, al carrer de Balmes, que defensa els interessos del propietari i que segueix sense voler contrastar la informació amb aquest diari. L’afectat va demanar que li facilitessin el número del compte corrent per ingressar-hi la mensualitat i la resposta va ser: «No s’accepten pagaments per transferència».
Així, el febrer es va passar a cobrament el dia 22, prèvia insistència de S. A., i l’abril es va carregar l’1 de maig. Amb aquest embolic de dates, l’afectat va preguntar si el càrrec corresponia al mes de maig o al d’abril. Al juny li van respondre que el maig no estava abonat. «Quan el vaig pagar, ell ja havia interposat la demanda». Els mesos següents es van pagar per gir postal, però el propoietari va intentar tornar-los per acreditar l’impagament. Malgrat que la quantitat retornada no és la mateixa que la que havia abonat S.A., perquè l’amo va descomptar «els 22 euros que costa tramitar el gir».
