«Si la ciutat fos un vaixell, l'Eixample en seria la coberta»

Viure al centre d'una capital com Barcelona té, com tot, els seus avantatges i els seus inconvenients. Al barri de la Sagrada Família, prou resguardat de l'allau de turistes que van a visitar el temple, es desperta cada matí Antoni Tortajada (Sabadell, 1960). El popular veí -director i coautor de la sèrie documental Els dies clau, que s'emet els dilluns al Canal 33 (22 hores)- assumeix les limitacions d'una gran ciutat i sap aprofitar i disfrutar «els molts avantatges» que -diu- també té viure tan cèntricament situat.

«Despertar-te cada dia al bell mig de l'Eixample és fabulós», expressa el periodista de Televisió de Catalunya, que es va instal·lar a viure amb la seva família al barri de la Sagrada Família la primavera passada. Però aquest és el seu segon aterratge a l'Eixample. El primer va ser fa uns anys, a l'esquerra d'aquest districte que, com diu ell: «Si aquesta ciutat fos un vaixell, l'Eixample en seria la coberta. Aquest districte sempre m'ha agradat. Primer per la seva bellesa. Ha conservat precioses façanes, balcons i carrers. I després, perquè a l'Eixample tothom es troba, és districte de pas i de trobada», assenyala l'autor de les sèrie documental 300. La història continua, editada en llibre per Rosa dels Vents.

Les edats de l'Eixample

La seva experiència i les seves vivències, primer a l'esquerra de l'Eixample i ara a la dreta, l'ajuden a configurar la radiografia demogràfica del districte. «El tros més noble de l'Eixample, entre el carrer d'Urgell fins al passeig de Sant Joan, en general, està més envellit. Aquí a la dreta hi ha més veïns joves, i al matí al carrer trobes una gran quantitat de criatures que van cap a col·legi», explica Tortajada. «A l'esquerra de l'Eixample, jo era el més jove, però aquí sóc dels grans. Als carrers d'aquesta anda s'hi veu més vida», diu el veí. Turistes a part. Tortajada és dels que pensen que la gestió de l'afluència de visitants per l'atractiu turístic d'aquesta ciutat «és un gran repte, perquè una ciutat no és un museu. I la proliferació de locals de menjar ràpid i de records, propiciats pel turisme, genera un canvi en el paisatge urbà que en algunes zones d'aquesta ciutat ja ha traspassat la línia vermella», considera. «El mèrit del barri de la Sagrada Família és que aquesta afluència turística es redueix a l'entorn més immediat del temple, dues cantonades més enllà, el barri encara és molt barri i això es nota», diu.

L'intangible

Notícies relacionades

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

BCN es bolca amb les Setmanes de l’Arquitectura

El periodista sabadellenc, coautor juntament amb Eloi Vila del llibre que va ser també minisèrie de dos capítols emesa a Televisió de Catalunya El viatge de Companys (Rosa dels Vents), al·ludeix a l'intangible d'un lloc per sentir-s'hi bé. «Quan busques pis, moltes vegades no saps com explicar què és el que et fa sentir bé en aquell espai que visites. En un barri, passa el mateix. Nosaltres, al cap d'una setmana de trobar el pis on vivim, ja estàvem encantats amb l'entorn», confirma.

Equipaments com per exemple el mercat i la biblioteca de la Sagrada Família -«que, com totes les biblioteques de la Diputació, és un dels grans èxits d'aquesta institució», declara el periodista Tortajada- tenen a veure amb la sensació de benestar que experimenta aquest veí al seu barri. «Tot i que encara l'estem explorant, i segurament descobrirem que al districte encara hi podria haver més equipaments, tal com demanen alguns veïns», precisa aquest periodista de Televisió de Catalunya, que, com a corresponsal de TV-3, va residir uns quants anys a París.