Sants la festa continua

Cau el teló de la festa major de Gràcia i s'aixeca el de la de Sants, però això només és una qüestió de calendari. El que és noticiable és que la festa major de Sants torna amb més carrers decorats que en l'edició anterior, 18, tants com els de Gràcia, per si a algú li agraden de les comparacions, i sembla així definitivament aparcat el desànim que es va escampar fa set o vuit anys, quan la comissió encarregada de les festes temia una mort per inanició de la celebració. Ha sigut just el contrari. El barri de Sants posa a partir d'avui en marxa la seva festa major fins diumenge de la setmana que ve, una revetlla de nou dies de durada que seria absolutament impossible sense la participació del seu singular teixit veïnal.

A un dels dos trams ornamentats del carrer d'Alcolea s'hi accedeix a través d'una rèplica de les portes que en la imaginària illa Calavera dels mars del sud donaven accés a les selves prehistòriques de King Kong. Del carrer se'n surt per sota d'un pont del ferrocarril metropolità de Nova York, on en la pel·lícula del 1933 acabava aquella desconcertant història d'amor entre la bella i la bèstia. Allà mateix, amb una molt oportuna humitat tropical (coses de Barcelona), Jeroni Melgar, president aquest any de la comissió organitzadora, confirma que efectivament «aquests últims anys hi ha hagut un relleu generacional», que ha entrat saba nova, una fortuna molt semblant a la que a Gràcia han protagonitzat els veïns de la travessia de Sant Antoni.

Un exemple perfecte en el cas de Sants és el del carrer de Papin, dedicat a qui va ser inventor de l'olla a pressió i gairebé de la màquina de vapor (pobre home, es va quedar a un pas de la glòria). A aquell inventor francès està dedicada en part la decoració en què ahir treballava Laura Salut, la noia que s'ha posat al capdavant del grup de veïns d'aquell carreró que feia 65 anys que no participava en la festa major del barri. «De moment hem optat per una cosa molt austera», reconeixia, però mai faltada d'entusiasme. «La meva família viu en aquest barri des de fa sis generacions». N'hi ha prou de fer quatre números per arribar a la conclusió que els Salut viuen a Sants des d'abans que Barcelona engolís el que llavors era un municipi independent. «Entre els actes que hem organitzat, m'agradaria destacar que comptem amb un parell d'historiadors que portaran a terme unes visites guiades pel barri, perquè això era una potent zona industrial».

GAYARRE, GALL I MORT / Un altre carrer que també ha decidit llançar-se aquest any a la plaça és el dedicat al tenor Julián Gayarre, navarrès de fama internacional que en la cúspide de la seva carrera es deia que no tenia rival, però a qui un dia del 1889, a Madrid, se li va escapar un gall dels que fan posar oblixcus els ulls del públic i ja no va tornar a cantar fins a la seva pròxima i prematura mort. Sembla que aquella nota desafinada era un avís d'una malaltia letal.

Notícies relacionades

El quadre amagat de Lola Anglada

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

La qüestió avui, però, és una altra. De Gayarre i Papin no se n'espera que causin sensació en el concurs de carrers. De moment se'ls agraeix la presència perquè són vent a les veles de la festa. Si es tracta del concurs, el misteri en aquesta edició és saber si la plaça de la Farga serà capaç de guanyar per quarta vegada consecutiva. Si algú vol aquest mateix matí visitar els carrers de Sants, la plaça de la Farga hauria de formar part de la ruta tant sí com no. És a Sants el que Verdi és Gràcia. Fa dos anys van aixecar una Venècia magnífica. La llàstima va ser que una tempesta matinera la va mig arruïnar. L'any passat van convertir la plaça en un poble medieval. En aquesta ocasió han optat per una localitat costanera. Els seus rivals habituals, com Sagunt i Finlàndia, han buscat inspiració al Japó i en el music hall, respectivament. El resultat d'aquesta incruenta guerra de decorats es resoldrà dilluns. L'acte d'entrega dels guardons sol ser una festa de camaraderia bastant alegre, dit per si algú no l'ha vist mai i s'hi vol acostar. Les comissions i els veïns que col·laboren amb elles solen presentar-se adequadament disfressats per a l'ocasió. De vegades hi ha algun xiulet de desaprovació pel veredicte, però la cosa mai va més enllà.

VIDA DE BARRI / En resum, Sants agafa a partir d'avui el relleu de Gràcia. És cert que la resposta del públic és menor. A la festa major de Sants se la tracta com si fos un gènere teatral menor, però ¿algú posa en dubte que el vodevil o el sainet també mereixen un aplaudiment? «Aquí el que hi ha és caliu de poble», explica Melgar. Hi ha programades actuacions de traca (la Fundació Tony Manero, que aviat està dit) i petites gresques de carrer, que són les que teixeixen la vida de barri.