El quadre amagat de Lola Anglada

Que la troballa era emocionant en dona fe que algú va tenir la feliç idea de gravar fins i tot els segons en què amb guants (i amb mascaretes, perquè eren encara dies pandèmics) es van retirar delicadament aquestes cinc noies que veremen a l’obra ja coneguda d’Anglada i en els quals, al final de l’escena, es treu la figura d’una dona que recull llimones. Literalment, el mai vist. Val la pena veure-ho.

Tot això va passar el 2021, però si alguna cosa caracteritza la tasca en aquest laboratori de la Diputació de Barcelona és que el temps transcorre amb calma, res a veure amb el frenesí quotidià a l’altre costat de la porta. Des d’aleshores, Núria Fernández, tècnica de patrimoni de l’administració provincial, i Rosa Gasol, encarregada de les restauracions pictòriques al laboratori, menys esprémer les llimones, s’han aproximat al quadre des de tots els punts de vista, amb anàlisis químiques dels pigments utilitzats (idèntics en les dues obres) i llum ultraviolada, per exemple, i amb una investigació sobre l’obra de Lola Anglada a través d’una de les seves grans especialistes, Montserrat Castillo, perquè l’obra oculta no venia firmada.

El pes d’una època

Lola Anglada (1896-1984) va ser pintora, il·lustradora, escriptora i, sobretot, dona en una època en què ser-ho tancava més portes de les que obria. Vaja, que, per resumir el moment en què li va tocar néixer, la van expulsar de l’Escola de la Llotja perquè es considerava inadequat que una dona presenciés models despullats en les classes de dibuix. La seva bona mà amb el pinzell no es va tenir en compte. Va pesar més la moral de l’època. Aquest contratemps ella el va compensar amb escreix temps després, quan va ser l’única firma femenina habitual de les revistes satíriques del primer terç del segle XX. Era, a més, una veu compromesa políticament i era també, el que ve al cas, una artista que va deixar moltes obres sense acabar. Dona amb llimones, perquè aquest és el nom amb què ha sigut batejada la troballa, és això, una obra inacabada, però gairebé completa.

El quadre ha sigut per fi presentat en públic per Fernández, Gasol i pel diputat provincial Pau González, que ha aplaudit la indispensable tasca d’aquest laboratori, que presta els seus serveis a 65 museus i més de mig centenar d’arxius municipals. Aixecada teatralment, com correspon en moments com aquest, la cortina que ocultava la dona de les llimones, el que queda ara és una infinitat de preguntes.

Notícies relacionades

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

Les incògnites

¿Qui era la model? Sense certesa absoluta, potser la model fos una de les germanes de Lola Anglada. En qualsevol cas, la figura, per les seves formes anatòmiques és característica d’aquesta autora. ¿Per què la va tancar sota un altre quadre? Aquí, ai, el ventall de respostes és lliure. El marc portava una data, 1918, cosa que suggereix que l’escena ha estat amagada a la llum, i bastant ben conservada per això, com a mínim 107 anys. Les proporcions d’una tela i l’altra eren idèntiques, l’únic que un quadre té un format vertical i l’altre, horitzontal. Total, que aquesta dona que transporta llimones al seu davantal ha estat ajaguda durant més d’un segle. És estrany perquè, si no estigués satisfeta amb el resultat, el natural és que l’hagués destruït. O que hagués fet servir la tela per pintar a sobre, per estalviar. Això hauria sigut un penediment canònic. Però no. El va ocultar. Això és tota una invitació a imaginar. Mentrestant, queda aquesta mirada gairebé frontal de la protagonista. Si s’hi fixen, no els mira a vostès. Sembla mirar a Lola Anglada, que treia el cap per una banda del cavallet.