Una 'riviera' al Besòs

Denominació d'origen Besòs. Sense el glamur que destil·la el sofisticat enclavament de la Riviera francesa, amb la seva desfilada de celebrities, les seves mansions de milionaris i la seva flota d'imponents iots. Sense la pretensió de  competir amb l'exotisme de la Riviera Maya, bressol de la cultura precolombina i paradís d'esculls de coral esquitxats d'aigües turqueses. Res d'això es pot contemplar a les vores del riu Besòs, al seu tram final, abans de fondre's al Mediterrani. Però és igualment innegable que els voltants de la seva desembocadura s'han convertit amb el pas del temps en un privilegiat oasi de naturalesa en el qual es pot disfrutar d'un parèntesi davant l'incessant tràfec de la monotonia urbana.

Els cinc quilòmetres de zona d'ús públic entre el pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al pont del Ferrocarril de Sant Adrià de Besòs són una bretxa d'oxigen enmig de la jungla de ciment del nord de Barcelona. Un espai que no tanca per vacances i que serveix de refugi per a tots els que  no tenen la sort de fer un punt i a part al calendari laboral. També per a aquells que no compten amb un  pressupost prou folgat per a aquest ritme de vida que omplen amb temps per a ells mateixos els desitjos frustrats de viatges a confins per descobrir.

Reclam

Més de mig milió de visitants disfruten cada any de les possibilitats que els ofereix el parc fluvial, segons els càlculs del consistori colomenc. Una xifra impensable en el passat, quan el descontrol en els abocaments de les fàbriques que s'acumulen al llarg de la llera del Besòs, l'incivisme i la inacció de les autoritats convertien l'entorn del Besòs en un espai marginal amb el qual la població no comptava per desenvolupar els seus plans d'oci. Va ser en la dècada dels anys 90, durant el mandat de l'exalcaldessa de Santa Coloma Manuela de Madre (1991-2002), quan el projecte va rebre el reconeixement definitiu, seguint el somni que ja havia tingut el seu predecessor en el càrrec, Lluís Hernández.

Durant el procés de recuperació mediambiental de l'espai, a l'empara dels fons de cohesió de la Unió Europea, es van enderrocar 69 torres d'alta tensió i els seus corresponents 51 quilòmetres de cable, es van redissenyar els marges i es van filtrar intensament les aigües del Besòs fins a fer-les tenir l'atractiu aspecte actual. Després d'una inversió de 37 milions d'euros, es va consumar l'anhelat sanejament del parc, que amb els anys ha anat recuperant les condicions propícies per a la seva repoblació i reforestació.

Notícies relacionades

Territori per a exploradors

Posada a punt al costat del riu

Com a conseqüència, més de 200 espècies d'aus s'han integrat entre la biodiversitat del parc, al llarg dels seus nou quilòmetres de fil conductor entre Bar-celona, Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. Entre els seus nous veïns, espècies com el bernat pescaire i el corb marí gran, impossibles de trobar quan el fètid cabal de les aigües penetrava fins al moll de l'os.

La nova riviera del Besòs s'ha consolidat com un destí de pelegrinatge per a tota mena de perfils: esportistes, contemplatius, famílies addictes al pícnic, domingueros sense complexos i amants de la naturalesa. Una capacitat d'atracció que va més enllà del seu entorn, i que es converteix en meta de caminades i rutes ciclistes, oficials o no, des de poblacions del Vallès o del Maresme. Un espai natural rehabilitat que amb el també parc fluvial del Llobregat se suma a la causa de donar continuïtat al pulmó verd de Collserola per donar un respir al rutinari frenesí metropolità.