Enquesta CEO: Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics i regular el preu del lloguer

Obligar els grans tenidors (empreses o fons d’inversió) a destinar part de les seves propietats a lloguer social (71%), facilitar subvencions directes per afavorir l’arrendament (71%) i apujar els impostos als propietaris amb múltiples vivendes buides (67%) són altres mesures que també conciten un alt grau de recolzament entre els catalans. Al contrari, propostes com l’alliberament del sòl urbanitzable (45%) i l’expropiació o compra de pisos per part de les administracions (38%) no susciten un suport majoritari.

Impacte en la qualitat de vida

Hi ha línies generals, la majoria de l’electorat se sent més atret per les propostes dels partits d’esquerres que de dretes, tot i que més d’un terç admet que no coneix bé els programes de cada formació. El que sí que hi ha un enorme consens, que arriba al 90% en aquest estudi, és en la percepció que les dificultats per accedir a una vivenda en condicions repercuteixen negativament en la qualitat de vida. No obstant, només un de cada tres enquestats reconeixen que els problemes relacionats amb la vivenda els estan perjudicant personalment (35%), un impacte negatiu que afecta sobretot prop de la meitat dels menors de 40 anys.

Segons el CEO, el 50% dels ciutadans d’entre 25 i 34 anys estan pensant actualment a comprar-se un pis, un segment de població que suma gairebé un milió de persones. L’escull principal és, òbviament, el preu de la vivenda, que ha obligat el 37% dels catalans a reduir altres despeses personals. En paral·lel, el 74% dels catalans consideren que tenir una vivenda en propietat és «un objectiu important en la vida» i el 82% dels que busquen ara mateix un pis de lloguer voldrien tenir-ne un en propietat, una opinió accentuada sobretot entre els joves menors de 35 anys.

¿Canviar-se de ciutat?

Notícies relacionades

El sector TIC espanyol bat rècords al créixer el 10% en la facturació

Les elèctriques es llancen a una guerra d’ofertes, però sense tirar els preus

Amb tot, només el 13% dels entrevistats assegura que la vivenda l’ha obligat a canviar de ciutat. La meitat d’ells se n’han anat a viure a una zona de renda inferior, un canvi que ha afectat especialment dones més grans de 64 anys, segons mostra el sondeig. I és que, en general, els catalans tenen una baixa predisposició a moure’s del lloc on viuen per millorar les opcions de trobar un pis satisfactori: un 28% no canviaria de lloc, un 28% podria canviar de barri i un 24% podria arribar a canviar de comarca (13%) o, fins i tot, a marxar de Catalunya (11%).

Una altra realitat que es plasma a l’enquesta és que la manera d’entendre el valor de la vivenda divideix la societat catalana. Mentre que un 57% dels ciutadans pensen que és una «necessitat bàsica», un 42% concep la vivenda com un actiu econòmic del qual es pot treure benefici, tot i que bona part d’aquests últims accepten algunes regulacions sobre la matèria. Entre els més joves, la majoria dels homes veuen la vivenda com un recurs econòmic (62%) i la majoria de les dones, en canvi, la consideren una necessitat bàsica (70%).