Onada d'acusacions de tongo en l'examen de la policia de Badalona

L'últim examen d'accés al cos de la Guàrdia Urbana de Badalona aspira a l'adjectiu d'escandalós. Almenys és el que sostenen part dels 670 aspirants que no van superar la prova. Només van aprovar 12 candidats. Fins aquí, res d'anòmal. Sis d'ells ho van fer amb unes notes significativament altes -subratllen els denunciants- a la vista del camp de mines que era el test de cultura general de l'examen. Sospiten que a aquests sis talentosos aspirants a agent de la policia municipal els uneix algun tipus de relació de parentiu amb empleats municipals. Segons les indagacions portades a terme per EL PERIÓDICO arran d'aquestes denúncies, així és. Dos d'ells són fills de dos dels actuals escortes personals de l'alcalde, Xavier García Albiol (PP). Tres més són fills d'altres agents de la Guàrdia Urbana. En el sisè cas sota sospita ha estat impossible de moment verificar una relació de pa­rentiu.

El problema en tota polèmica d'aquestes característiques és establir on està la frontera entre el que és normal i el que és insòlit. Un dels denunciants s'ha pres la molèstia d'analitzar estadísticament els 670 resultats a través de la tècnica gràfica de la campana de Gauss. Així s'aprecia perfectament com són de desconcertants els resultats de l'examen. Entre les sis millors notes i la resta s'obre un abisme. La campana de Gauss és una bona eina per detectar anomalies estadístiques, i aquesta ho és.

Una altra perspectiva des de la qual analitzar els fets és descobrir quin test van ser capaços de respondre els sis aspirants. El més notable d'ells va encertar 82 preguntes, en va fallar dues i en va deixar sis en blanc. El que més es va equivocar d'aquesta mitja dotzena d'afortunats en va respondre bé 82 i en va fallar set. «Algunes preguntes eren impossibles de respondre. Per exemple, quin percentatge d'atur juvenil hi ha a Europa segons una informació que va publicar l'edició digital d'El País el mes de març passat», recorda un dels denunciants. L'examen es va realitzar l'1 de setembre. Havia passat, doncs, mig any.

¿Quina és la forma política del Japó? Aquesta era una altra pregunta estranya si del que es tracta és de ser agent de la policia municipal de Badalona. És cert que també hi havia preguntes sobre la ciutat. Per exemple, qui és l'autora de l'escultura de la imatge icònica de l'Anís del Mono instal·lada al passeig Marítim de Badalona.

Notícies relacionades

Les obres de la Rambla traslladaran les afectacions al costat Raval al juny

Collboni plantejarà tornar a suspendre les relacions de BCN amb Israel

La defensa de la pulcritud del procés la realitza, en nom de l'Ajuntament de Badalona, la regidora del PP Maria Jesús Hervàs. Primer de tot, és gairebé obligat fer-li una pregunta. ¿De quina nacionalitat és Cate Blanchett? Hervàs es queda atònita. Dubta. «No ho sé, és dels Estats Units..., o potser anglesa». La majoria dels aspirants a guàrdia urbà tampoc van saber que la resposta correcta era australiana. És un consol menor. S'ha de suposar que els fills dels escortes i dels altres tres agents que van aprovar gairebé sense màcula ho sabien.

MAITE ARQUÉ, TAMBÉ / Hervàs explica que l'examen és responsabilitat d'un tribunal extern i amb una mecànica d'elaboració del qüestionari que el blinda contra les filtracions. ¿Per què, llavors, es produeix aquesta sospitosa coincidència de parentiu? Segons la regidora, no s'ha de menysprear el pes de la tradició familiar, és a dir, que la vocació dels aspirants ve de lluny, i que igual que els fills de metges pot ser que també siguin metges, els de policies municipals també segueixen els passos dels seus pares. Hervàs subratlla la seva tesi amb una dada. No és la primera vegada que els fills d'escortes de ­l'alcalde guanyen unes oposicions a agents de policia de Badalona. Aquest fet també va succeir -diu- quan la socialista Maite Arqué era alcaldessa. Com a colofó afegeix que també el nebot d'un actual regidor socialista està entre els 12 aspirants que han superat les proves. Amb això no vol augmentar les sospites. Només suggereix que els aprovats van estudiar més i millor, potser perquè van saber abans que hi hauria oposicions.