entrevista amb la Il·lustradora

Mariona Omedes: "Montjuïc és el bressol de grans dies de Barcelona"

Mariona Omedes, davant de l’ordinador, amb la seva il·lustració.

Mariona Omedes, davant de l’ordinador, amb la seva il·lustració. / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Mariona Omedes, dissenyadora gràfica, artista multimèdia i realitzadora de documentals, es declara «absolutament barcelonina» per les seves arrels i per l'afecte que li transmet la seva ciutat natal. Sovint, recorre amb la seva càmera els carrers buscant espais que la sorprenguin, però cap la fascina tant com quan de nena anava a la Font Màgica de Montjuïc convençuda que un mag s'amagava sota la cascada.

-¿Per això la va elegir com la icona més representativa de Barcelona?

-Només tinc bons records d'aquesta font. És preciosa amb aquest contrast que proporciona el contrallum de la gent que la mira i que es fusiona en un negre pur, i aquests colors que il·luminen la nit. Es crea una relació molt especial entre el moment i les persones. Això és el que vaig intentar dibuixar. 

-¿Quantes vegades ha presenciat des de l'avinguda de Reina Maria Cristina el piromusical de la Mercè?

-Uns quants anys hi he anat amb els fills. El seu pare, el director de cine Manuel Huerga, va fer la realització del piromusical del 1986 al 1991. Volia transmetre'ls la mateixa màgia que jo sentia en la meva infància.

-¿Li agradaria realitzar-lo algun any?

-És difícil superar el tàndem que feien Huerga i Jordi Beltran. Sincronitzaven a la perfecció l'espectacularitat dels focs artificials de la pirotècnia Igual amb la música. Recordo especialment l'any que van simular un viatge en tren.

-¿Quina imatge li agrada més?

-Si jo filmés el piromusical, jugaria amb el vapor de l'aigua, que és reflectant. Projectaria imatges sobre aquesta cortina tan suggerent.

Notícies relacionades

-¿Què representa la muntanya de Montjuïc per a Barcelona?

-Montjuïc ha sigut el bressol de grans moments d'aquesta ciutat: l'Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. M'encanta, sobretot per la seva situació estratègica, per la proximitat al mar i l'olor de salnitre. El Paral·lel té molta vida, però el Poble-sec, el seu barri, és el gran desconegut. Un lloc molt agradable per passejar-hi.