Les motos dels nostres pares

Sovint passo per General Mitre, aquesta cicatriu de la ciutat que va de la sempre canviant plaça de Lesseps fins als confins romans de la Via Augusta. No hi ha gaires vianants en aquestes voreres excessivament assolellades. L'asfalt encara manté la negror atzabeja del paviment novíssim i els semàfors, proveïts dels punts màgics dels leds, indiquen gairebé que el tal generalMitre deu ser un contemporani, quan en realitat l'avinguda s'anomena així en honor deBartolomé Mitre, que va ser president de l'Argentina a la primera meitat del XIX i a qui correspon el mèrit d'haver nacionalitzat els ferrocarrils cap al nord. És a dir, que això de Repsol YPF té els seus antecedents.

Però una de les botigues més suggestives d'aquesta avinguda és un taller de motocicletes. Es tracta de la concessionària de Royal Enfield, una motocicleta llegendària que es continua fabricant als tallers de Chennai, a l'Índia, i que va despertar l'admiració dels turistes occidentals que van anar a l'Índia a la recerca de la pau espiritual d'algun guru. Alguns van trobar la pau espiritual muntats dalt d'aquestes motos monocilíndriques. Més d'una d'aquestes màquines, amb un model que no ha canviat des del llunyà 1957, les compraven elsmotardseuropeus que per quatre rupies adquirien aquestes muntures i es deixaven portar per les corbes de la carretera transhimalaiana.

Aviat els fabricants indis de Chennai van veure com anaven creixent les seves exportacions. Van adaptar les motos a les exigències proteccionistes de la Unió Europea i es van disposar al colonialisme invers. Els britànics s'havien emportat les espècies i les matèries primeres i ara havia arribat l'hora de vendre'ls vehicles manufacturats.

Dóna gust entretenir-se en la involuntària exposició que formen les Royal Enfield, totes iguals i totes impecablement tunejades l'una al costat de l'altra. Els mànecs del dipòsit, les alforges de pell, les molles dels seients, l'estrany guardapluges del far davanter. Són les motos dels nostres pares, aquelles màquines que havien de posar-se en marxa a cop de pedal i que ara ofereixen almotardel botó protector de l'encesa electrònica.

Notícies relacionades

Les obres de la Rambla traslladaran les afectacions al costat Raval al juny

Collboni plantejarà tornar a suspendre les relacions de BCN amb Israel

Al capdavant del taller de motos hi ha elToni, un home de profundes conviccions nacionals que ha après a acariciar el metall com qui frega la làmpara d'un geni de la velocitat humana. «Diuen que Barcelona és la capital de la moto, però els indis estan apujant preus i s'hi haurà de fer alguna cosa». Les motos vénen d'Orient i això les converteix en un atractiu regal. Però al sector de l'automoció es fabriquen més motos que les que hi caben a les carreteres. I a més duren i duren i es converteixen en clàssics, des dels pneumàtics fins al port de qui les porta.

¡Quant de vent aparcat a les voreres de Mitre! Com si es tractés del museu de la soledat errant, les Royal Enfield ens recorden que l'equilibri és la força que mou el món. Al costat del taller hi ha unes taules que serveixen per degustar una cervesa. Arriben i se'n van les motocicletes i sembla que en lloc de ser a Mitre hàgim acampat a la terrassa d'un aeròdrom postal onSantos Dumond,Saint ExupéryoLawrence d'Aràbiaes dediquen a exagerar les seves aventures.