Planxa amb història

Alguns objectes urbans tenen un origen incert. Se'n coneix l'ús perquè resulta tan evident com pràctic, però se sap molt poca cosa de la seva història, potser, i segurament, perquè tampoc és que sigui apassionant. Un d'aquests elements és una planxa metàl·lica molt prima que s'utilitza per cobrir les rases obertes a la via pública per les obres, ja siguin de gas, fibra òptica, llum, telèfon o aigua. No sembla un assumpte que sigui capaç d'omplir sensates tertúlies radiofòniques. Però si tenen en compte que el ciutadà barceloní passa molt sovint per sobre d'aquestes vetustes làmines, convindran que si hi ha una notícia sobre el tema, és de justícia dedicar-li unes breus línies.

Una de les empreses que furga a les voreres amb freqüència, enterrant línies elèctriques, és Endesa. En aquests temps de neguit, quan els amics del que és aliè veuen or en tot el que estigui cobert de metall -ambbonussi hi ha coure pel

mig-, la companyia va començar a pensar en la necessitat de«fer un gran pas endavant».Així, a través d'Acciona Instalaciones, van estar observant el mercat fins a trobar una companyia britànica establerta a Chipping Norton, al nord-oest de Londres, especialitzada en elements de seguretat destinats a assegurar l'entorn dels treballs al carrer. Es van adonar que els avantatges transcendien i molt l'argument dels robatoris. Devia ser una d'aquestes situacions en què algú sol exclamar:«¿Però com és que no ho havíem pensat abans?».

Els principals beneficiaris en seran els operaris, farts de moure les planxes de ferro de 50 quilos amb les mans. Les noves no superen els 12 quilos, són més petites, es poden clavar a terra si és necessari i vénen de color groc de sèrie perquè a ningú li passin per alt. El vianant també agrairà que les làmines, capaces de suportar 500 quilos, incloguin una superfície antilliscant que substitueix la base rugosa de ferro que amb quatre gotes es convertia en una imprevisible i diminuta pista de patinatge.

Trepitjada sigil·losa

Notícies relacionades

Les obres de la Rambla traslladaran les afectacions al costat Raval al juny

Collboni plantejarà tornar a suspendre les relacions de BCN amb Israel

Una altra virtut de l'invent és la reducció del soroll. Amb les de tota la vida, un no sabia on trepitjar per evitar l'estrepitós soroll produït pel contacte de les unes amb les altres o per l'impacte amb el terra. I ja no en parlem si s'hi passava corrent; era l'ensurt del barri. Amb el plàstic, l'estrèpit queda totalment esmorteït i, a més, amb els cantons arrodonits, s'eviten involuntàries armes blanques en cas d'ensopegar-hi.

De moment, les planxes angleses s'han col·locat com a prova pilot en una obra de la Vall d'Hebron. Serà l'ajuntament i l'empresa Acefat, encarregada de tot el que s'elabora a la via pública, els que hauran de validar la idea i, per què no, convidar la resta d'operadors a passar-se a la planxa 2.0.