La vila de Gràcia guanya el desafiament al cotxe

Els teixits urbans desenvolupats i madurats abans de l'eclosió de l'automòbil tenen en comú la seva lluita contra el gegant de les quatre rodes. Després de dècades en què la paraula vialitat era sinònim d'espai públic cedit gairebé en exclusiva al cotxe, els últims anys s'ha iniciat una reconquista generalitzada. La vila de Gràcia, l'antic poble que el 1898 va ser annexionat a Barcelona, va posar en pràctica en aquest mandat una croada per tornar als vianants l'espai públic d'aquells carrers en què la convivència en igualtat de condicions entre vehicles i persones era impossible. És a dir, en tots aquells carrers estrets, de vorera fins llavors marginal. El procés és llarg, però els primers fruits ja s'estan recollint. El trànsit s'ha reduït un 14%.

La taxa de vehicles per cada mil habitants al barri (274) és considerablement inferior en comparació amb la del districte (322) i amb la mitjana de Barcelona (332). El 52,8% dels graciencs no tenen vehicle propi. Es pot deduir de totes aquestes dades que els habitants de la vila de Gràcia fan servir menys el vehicle que la resta dels barcelonins i, també, que la majoria de les vegades, densa circulació obeeix a trànsit de pas. A persones l'origen o el destí de les quals no és al barri. Amb aquesta idea, el districte va idear, l'any 2004, amb Ricard Martínez (ERC) com a regidor, un pla de mobilitat que va dividir el barri en un total de 16 superilles, separades per les vies que travessen el barri i que pel seu paper central de distribució ja compten amb una amplada suficient per permetre una vorera digna. Aquestes vies serien, entre altres, en el sentit mar-muntanya Torrent de l'Olla, Gran de Gràcia i Torrent de les Flors; i en sentit Llobregat-Besòs, Travessera i l'eix Providència-Blada-Santa Àgata-Carolines, entre altres.

DIVERSITAT D'USOS AL CARRER / En el disseny de les diferents illes es van tenir en compte els diferents usos del carrer, donant prioritat al vianant, però garantint la càrrega i descàrrega de mercaderies, l'accés dels veïns amb el seu vehicle, l'oci, el comerç, l'ús de la bicicleta i el pas del transport públic.

El projecte ha viscut un gran impuls en el transcurs d'aquest mandat, de la mà de l'actual regidor, Guillem Espriu (PSC). Així, ja s'han posat en marxa les macroilles delimitades per Gran de Gràcia, Via Augusta i la travessera de Gràcia, per un costat, i les que hi ha entre Gran de Gràcia i Torrent de l'Olla i Montseny i Sant Salvador.

Un dels elements que caracteritzen el districte és l'anomenada plataforma única. Davant la impossibilitat d'ampliar voreres i mantenir el pas de vehicles, per exemple de la càrrega i descàrrega, i donada l'estretor de molts carrers, es va optar per anivellar la calçada amb la vorera. Aquesta mesura, juntament amb les restriccions de trànsit, ha permès una cívica convivència entre vehicles (sobretot de servei i d'entrada i sortida dels aparcaments) i vianants. El balanç a final de mandat, per tant, serà de vuit de les 16 macroilles completades, que sumen el 70% dels carrers del barri.

En paral·lel, el districte ha abordat en el transcurs d'aquest mandat una actuació de millora en diferents carrers i places. Han estat en total més de 122.000 metres quadrats (71.000 a la Vila) encaminats a guanyar espai, en forma de voreres i de plataformes,.

NOVES PLACES D'APARCAMENT / Així mateix, també s'ha dotat el districte de noves places d'aparcament subterrani. A la Vila, i amb una densitat per sobre de la mitjana del districte, es va apostar per col·locar places d'aparcament als nous projectes d'equipaments públics, com per exemple als apartaments de l'antiga sala Cibeles, el del carrer de Neptú i el del carrer de Bailèn amb el de Quevedo.

El districte també ha intervingut en alguns d'aquests eixos viaris clau, els que travessen Gràcia, i on era possible, ha augmentat l'amplada de les voreres. És el cas de la Travessera de Gràcia. La seva vorera del costat de muntanya es va ampliar 30 centímetres, d'1,10 metres a 1,40. En aquest cas, les obres, portades a terme a la tardor i que van obligar a tallar la circulació durant unes setmanes, van buscar beneficiar els 73 comerços ubicats a la via entre Gran de Gràcia i Torrent de l'Olla.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

De fet, el projecte va mirar de donar resposta a les peticions dels mateixos comerciants d'un carrer que suporta el pas de més d'11.000 cotxes al dia.

SUPORT ALS CAMINS ESCOLARS/ Finalment, el districte de Gràcia també ha posat especial atenció durant aquest mandat a recolzar els anomenats camins escolars, iniciatives col·lectives destinades a fer més segur i agradable l'accés dels alumnes a les escoles. Així, s'han millorat els accessos i voltants del CEIP Jujol, s'ha implantat un nou traçat al Turó del Cargol i s'estan culminant els estudis de dos recorreguts, un per a cada centre, per al CEIP Montseny i el CEIP Farigola.