Anar al contingut

ACTUALITAT BLAUGRANA

El Barça dispara les expectatives de finançament de l'Espai Barça

El club confia a obtenir 700 milions per pagar les obres del Camp Nou, el nou Palau i l'estadi Johan Cruyff amb la garantia d'una part dels futurs ingressos després de la reforma

Albert Guasch

El Barça dispara les expectatives de finançament de l'Espai Barça
El Barça dispara les expectatives de finançament de l'Espai Barça

/

El FC Barcelona ha disparat les seves expectatives sobre el finançament de l’Espai Barça. El club estima que pot obtenir una xifra pròxima als 700 milions d’euros per endavant a compte dels ingressos addicionals que proporcionarà un Camp Nou reformat, inclosos els ‘title rights’. Prou quantitat per emprendre tot el projecte de l’Espai Barça, que inclou no només l’Estadi, sinó la construcció del nou Palau i el camp Johan Cruyff (a punt d’inaugurar-se a Sant Joan Despí).

El retard, forçat tant per la burocràcia local com per la complexitat d’aquest tipus de macro operacions d’esponsorització, ha acabat jugant a favor dels comptes de l’entitat barcelonista. Quan es va presentar el projecte, el 2014, l’Espai Barça es va pressupostar en uns 600 milions. Un terç havia de sortir de l’espònsor que plasmaria el seu cognom en el Camp Nou, un altre d’un crèdit financer i un tercer terç dels beneficis sorgirien de la reforma (els anomenats ingressos addicionals: llotges ‘vips’, ‘ticketing’, restauració, el nou museu, nous patrocinis...). Aquests comptes han quedat superats, fins al punt que el club va rebutjar a començaments d’any una oferta de la multinacional catalana Grífols de 570 milions per a 20 anys. Aspira a més i millor.

Aquests 700 milions equivaldrien aproximadament al cost total de l’Espai Barça, el pressupost del qual ha crescut en gairebé 100 milions a causa del retard acumulat i les modificacions urbanístiques compromeses en la negociació amb l’Ajuntament. Es podria prescindir, doncs, d’una de les tres potes previstes, que és la del préstec directe. Qualsevol acord haurà de passar per l’Assemblea de Compromissaris a l’octubre.

En mans de Goldman Sachs

El club es va posar en mans de Goldman Sachs per coordinar la complexitat de l’operació, que ja ha superat la fase d’exploració i auditoria sobre les previsions d’ingressos que proporcionarà l’Estadi ja reformat. El 2014 es va estimar que per aquest concepte es recaptarien al voltant de 50 milions a l’any addicionals. Ara es parla de 150. 

Goldman Sachs ha transmès tranquil·litat al club per poder emprendre les obres tot i que no es tanqui un acord immediat amb una multinacional per als ‘title rights’. Són fons d’inversió i fins a cinc entitats bancàries les que s’han interessat per participar en el negoci sustentat en una porció d’aquests 150 milions de més, entre els que s’inclouen el simbòlic cognom del Camp Nou.

Respecte a aquests ‘title rights’, el que volen Josep Maria Bartomeu i els executius del club que s’encarreguen de trobar el millor patrocini és evitar la sensació que en un termini de set o vuit anys la xifra definitiva quedi obsoleta. Per això no es tracta només de pactar una quantitat el més alta possible, sinó de trobar beneficis constants durant la durada del contracte, de 20 anys.

La idea que va aparèixer en la negociació amb Grífols i que podria continuar estudiant-se apunta a un ‘partner’ que revendria a una segona empresa el dret a posar cognom al Camp Nou i tot l’Espai Barça durant diferents tandes. Els beneficis d’aquesta revenda es compartirien entre el ‘partner’ i el club. Significaria que el Camp Nou podria canviar diverses vegades de cognom en aquells 20 anys.

Model diferent al Madrid

És un model, en qualsevol cas, encara ple d’incògnites i que no es resoldrà immediatament. El club ha dialogat i rebutjat una infinitat d’empreses interessades i ha arribat a la fase final amb molt poques, no més de quatre, que aportaven més de 200 milions. “El problema –diu una font del club– és que resulta molt difícil que una empresa pugui aportar 200 milions de pagament immediat, que és el que nosaltres necessitàvem,  més els seus costos de finançament. Aquesta és la gran complexitat. Per això hem optat per explorar la via dels ingressos addicionals. Volem el millor contracte de la indústria ara i a llarg termini”.

L’entitat entén que si es tanca, com s’espera, un finançament immediat basat en ingressos futurs, quan s’acabi l’Estadi, significaria una demostració de confiança majúscula en la fortalesa d’un club que voreja una facturació anual de mil milions. Es pot recordar que la directiva es va comprometre a finançar les obres sense posar com a garantia els ingressos actuals; només aquells addicionals derivats del nou Estadi avalarien la hipoteca.

A diferència del Barça, el Reial Madrid ha optat per sol·licitar un crèdit avalat pels seus ingressos actuals, com el patrimoni i els drets de televisió. És un crèdit de 575 milions d’euros a un termini de 30 anys i un interès fix de 2,5%. És a dir, el seu cost final pujarà als 796,5 milions.