¿Cop al 'fair play' de Quique Sánchez Flores?

A Quique Sánchez Flores l’elogi l’ha debilitat. El seu elogi a Messi i al joc del Barça, en concret. No va agradar a part de la parròquia periquita. Per l’efusivitat de l’alabança després d’una severa derrota. Per l’exhibició pública de l’apreci. I un cop escoltats els arguments, l’entrenador de l’Espanyol va fer acte de contrició. «Si he provocat una petita o màxima decepció en qualsevol periquito demano mil disculpes», va dir.

Davant d’això, convé preguntar-se si aquesta rectificació per un acte de fair play no difon un mal exemple educatiu, un cop a la cavallerositat en l’esport. Al capdavall, tots hauríem de preferir entrenadors sense complexos a l’hora de felicitar el rival. Millor que un Carlos Bilardo partidari del «‘trepitja’l, trepitja’l’».

La resposta no és tan evident, segons els entrenadors i educadors consultats. Xesco Espar, exentrenador del Barça d’handbol i expert en coaching, entén la reacció irritada dels aficionats de l’Espanyol. «Com a entrenador, després d’una derrota dura, el meu primer instint és anar al vestidor i maleir el resultat. Sé que no és el cas, però sembla una falta de compromís amb els teus sortir en públic com si no passés res. Si fos periquito, m’hauria molestat. Estem parlant d’un derbi».

I, en aquest sentit, al·ludeix al context: «No es pot anar somrient a abraçar-se amb un rival, un màxim rival, just després que t’ha fet ballar i al davant de tothom. Fes-ho al vestidor. Per això crec que Sánchez Flores ha reflexionat i s’ha adonat que el context és important». No ho explicita, però vindria a equivaler a una demostració d’afecte de Luis Enrique a Cristiano Ronaldo després d’haver encaixat un sac de gols al Santiago Bernabéu. ¿Ho acceptaria l’afició blaugrana?

BONIC GEST

Patricia Ramírez, una famosa psicòloga de l’esport a Espanya, en discrepa. Critica que «en l’esport d’elit» es faci servir massa la tesi que «estàs amb mi o estàs contra mi». «Si ets un bon esportista, has d’acceptar la superioritat del rival». Ramírez recorda l’exemple del 2015, a l’antesala de la gala de la Pilota d’Or, quan Cristiano Ronaldo va presentar el seu fill a Messi. «‘Aquí el tens, no para de demanar-me vídeos teus’, va dir CR7. I el nen, tímid, es va acostar a poc a poc a l’astre argentí. No crec que l’afició del Madrid hagi deixat d’estimar Cristiano per aquest bonic gest».

L’exentrenador Radomir Antic té una interpretació pròpia. «El que va fer Sánchez Flores al saludar Messi d’aquella manera va ser per no coincidir amb Luis Enrique. No crec que fos planificat, tot i que no ho he vist mai en la meva carrera. Hi va haver una cosa semblant en el partit del Vicente Calderón davant l’Atlètic. Va anar cap a la gespa per no coincidir amb Simeone», informa Antonio Merino.

Els educadors, en qualsevol cas, lamenten les crítiques a Sánchez Flores, que va felicitar, recordem-ho, Messi «per la seva humilitat. Li peguen, no es queixa i segueix jugant. El meu fill és fan del Barça i em demana fins i tot la seva samarreta». Josep V. Madolell, director esportiu de l’Alzamora, de Nou Barris, club que treballa molt bé amb nens, creu que aquesta part de l’afició hauria de fer la següent reflexió: «Si critiquen el seu tècnic per elogiar el joc de Messi, altres haurien de maltractar Iniesta per estimar Jarque i dedicar-li el gol del Mundial, ¿no? ¿Oi que no té sentit?».

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

L’entrenador de l’Espanyol es veu, doncs, condemnat per elogiar el rival i alhora per penedir-se’n. «Com a concepte –assenyala Francesc Nebot, secretari del Club de Futbol Damm–, no hi ha incompatibilitat entre defensar el teu club i lloar les virtuts del rival. El que no sóc capaç de dir és si Quique va actuar de forma adequada davant certes sensibilitats». Al treballar amb menors, Nebot entén que la rectificació pot comportar un mal missatge esportiu, però «depèn de les interpretacions que es facin».

Al final, com recorda Xesco Espar, «el futbol és un joc d’emocions, portat sovint als extrems, i això sempre s’ha de tenir en compte».