Iniesta, o potser Harry Potter

El temps es va congelar ahir a la nit al Camp Nou. Ben bé això. Va rebre Iniesta la pilota d'esquena a Sirigu. Era a l'altra punta. A gairebé 70 metres, encara en territori blaugrana, molt més a prop de Ter Stegen que del porter del París Saint Germain. Una pilota irrellevant, es podria dir fins i tot que impossible que acabés en gol per al Barça. Intranscendent va pensar el PSG amb ingenuïtat, sense entendre que estaven a punt de convertir-se en extres d'una jugada meravellosa. Una jugada de museu. Una jugada de Harry Potter. Més que futbolista, un mag va començar a flotar llavors per la gespa transitant d'àrea a àrea amb tanta dolçor que els rivals van semblar que queien al seu pas. Era mentida.

Queien embadalits dels elegants regats, a vegades amb el cos, a vegades amb la mirada, d'Iniesta. Així va fintar Cabaye, ho recorden, ¡encara d'esquena! a la porteria francesa; després va traçar un delicat eslàlom sobre Cavani, un gegant a qui va ridiculitzar amb un simple moviment, més digne d'un ballarí que d'un jugador de futbol. No, no portava botes Harry Potter, sinó sabatilles elàstiques com si fossin la seva segona pell. Eliminat Cabaye del seu radi d'acció, esquivat després Cavani, encara quedava una última peça per driblar. I encara al camp del Barça. Sí, sí, sí. Encara més a prop de Ter Stegen que de Sirigu.

Llums encesos

Cada jugador francès era una invitació per a l'espectacle. Faltava Verratti, un jove que sorprèn Europa per la seva clarividència al centre del camp. Però no comptava el centrecampista del París SG que seria burlat per un mag, encara a casa de Ter Stegen, que va dibuixar un últim regat tan màgic que un prolongat silenci va inundar les grades del Camp Nou. Tothom callat, mirant sorpresos -i això que han vist obres mestres d'Iniesta- com traspassada la línia del centre del camp s'anaven encenent els llums de l'estadi perquè Europa no es perdés ni un sol detall de tanta màgia.

Notícies relacionades

El Barça repassa un PSG penós

L'un x un blaugrana davant el PSG

Il·luminat el Camp Nou pel futbol celestial d'Iniesta faltava completar una acció tan meravellosa amb l'última passada. Allà, és clar, no podia fallar. Ni ell, ni Neymar. Iniesta va trobar l'escletxa adequada perquè el públic, llavors ja entregat a aquella jugada que no oblidarà mai, estava dret als seus seients, gairebé empenyent el davanter brasiler que no embrutés aquella acció de museu. I Neymar, fiable, ahir a la nit sí, en el xut es va unir a la festa d'Iniesta. A la festa que tant esperava el capità.

Després que, com va dir Valdano, el Barça de Luis Enrique li fes el camp més llarg en aquell model més orientat als «tres pepinos», que diria Piqué, Iniesta s'ha anat reinventant com a futbolista, encara que no s'advertís a primera vista. Sota la sospita permanent que ja no era qui és, només va necessitar una jugada, una deliciosa i sublim jugada, per demostrar el futbol que està escrit en aquella cara angelical que va conquistar Stamford Bridge primer i Johannesburg després. Si el joc pertany als centrecampistes, com sosté i defensa el model del Barça des que va arribar Cruyff, Iniesta és l'àngel. N'és, en realitat, l'essència. El futbol.