El Barça s'endú un revés
Quatre remats al travesser frustren el debut de Suárez i propicien la segona derrota, que deixa l'equip darrere el Madrid
Com que les desgràcies no vénen mai soles, a la derrota del Bernabéu, sempre dolorosa, se n'hi va afegir una altra de més penosa, a casa, davant un Celta que mai havia guanyat al Camp Nou. Dues ensopegades han descavalcat el Barça del liderat i, el que és pitjor, l'han relegat darrere el Madrid, que a primera hora de la tarda s'exhibia al sol amb futbol i golejada. La nit va caure sobre l'estadi blaugrana i l'onze de Luis Enrique, ofuscat, es va complicar molt l'existència, obrint la porta que la discussió futbolística es barregi amb la polèmica institucional.
Perquè una catàstrofe així passés han de concórrer moltes circumstàncies. Totes van aparèixer menys la primera: que el Barça jugués rematadament malament i no és cert. Només va rematar malament. El revés de la derrota es va representar amb els quatre remats que es van estavellar al travesser: dos de Neymar, un de Jonny per error i un altre de Messi. L'ofuscació local es va unir a l'excel·lent actuació del meta visitant Sergio, que ho va parar tot i va fer evident una situació impensable: que una davantera de valor incalculable -es desconeix el preu de Messi, sens dubte superior al de Suárez i Neymar- es quedi a zero.
MOLTES DERROTES / ¿Un atac imparable? Doncs el primer dia va quedar desmuntada l'asserció, i després de 56 partits amb gols al Camp Nou es va tancar la ratxa. Un anònim porter gallec, Sergio Álvarez, va parar el trio d'estrelles. La fusta va ajudar el meta a consolidar el partit de la seva vida, en un triomf que recordarà per sempre el Celta. I també el Barça, per uns dies, poc acostumat a disgustos com aquest. No encadenava dos partits perduts a la Lliga des del maig del 2009. L'equip de Guardiola va caure a Mallorca i a casa contra l'Osasuna, però no hi va haver cap drama, recentment conquistada la Lliga i de camí cap a la final de Roma contra el Manchester United. L'assumpte és bastant més seriós ara, sense ser dramàtic, l'1 de novembre: de tenir quatre punts d'avantatge s'ha passat a estar dos per darrere del Madrid.
Els resultats ho van justificar tot quan el joc va brillar per la seva absència, i el marcador es va girar ahir en contra del Barça, escàs de futbol des del primer dia, engaltant-li una derrota que van ser moltes per les conseqüències que va produir. Entre altres, una advertència a l'entrenador perquè doni un parell de voltes a la forma de jugar del seu equip, per més que ahir la desgràcia s'acarnissés amb ell. El càstig va ser molt injust, però l'avís adjunt al marcador s'hauria de tenir en compte.
DE DARRERE ENDAVANT SENSE PAUSA / El Barça d'ahir va ser més que mai el Barça de Luis Enrique: un nervi d'equip. Com era ell de futbolista. Vertical, enèrgic, ràpid, sense pausa. Va jugar de lateral i de davanter i l'equip va de la defensa a l'atac sense passar pel centre del camp, i si ho fa és amb presses. Amb Rakitic i Rafinha d'interiors, amb Mathieu de central, amb Bravo darrere i Suárez davant, mitja alineació es va construir amb els fitxatges del tècnic. Ells van aportar el dinamisme que buscava. El Barça ja no s'adorm construint, però tant insomni li va ennuvolar la vista.
L'eix de l'equip s'ha desplaçat a la davantera, on es reuneixen tres dels millors del món. Abans estava situat al centre del camp, el jardí de Xavi i Iniesta. Per qualitat i per galons marcaven ells el ritme; sense ells, titulars al Bernabéu on el Barça va ser sepultat, no hi va haver domini. Rakitic i Rafinha no van jugar malament, especialment aquest últim, motivat davant el seu exequip i per ser titular onze partits després de l'última vegada, però estan mancats del pes i l'ascendència d'aquells. Luis Enrique va apel·lar a Xavi amb el 0-1.
Notícies relacionadesEL SISTEMA FETITXE / No només va rescatar el cervell sinó que, enmig de la creixent desesperació perquè el temps s'esgotava, el tècnic va rescatar el sistema fetitxe per a situacions dramàtiques: el 3-4-3. Una recomposició general que va tornar (tímidament) els extrems al camp i que havien desaparegut des de l'estiu. Neymar i Suárez, que s'estrenava, van seguir fallant remats. I Sergio va continuar parant.
Ni tan sols l'esquer d'aquesta transformació va alterar el Celta, molt ben ubicat i que va tenir més idees que el Barça. I més sort, per poder mantenir inalterable el seu propòsit, i que Larrivey i Nolito, que van disfrutar en la immensa gespa del Camp Nou, més llarga que ampla perquè així ho va voler el Barça, sortissin victoriosos davant de la Santíssima Trinitat.
