RESUM DE L’ANY

Trivial 2022: demostri el que sap sobre l’any que s’acaba

  • L’escriptor Josep Maria Fonalleras repassa 12 mesos marcats per la guerra a Ucraïna, la inflació, la mort d’Isabel II, la victòria de l’Argentina en el Mundial i els capricis d’Elon Musk

  • També el desafiem a respondre a 50 preguntes elaborades per la redacció d’EL PERIÓDICO

Trivial 2022: demostri el que sap sobre l’any que s’acaba
2
Es llegeix en minuts

No existeix un bon resum de l’any sense esmentar els adeus. Penso, per exemple, en els morts més recents, com Pablo Milanés i Jesús Quintero, que van conformar la nostra educació sentimental, o en els més allunyats en el temps, com Peter Bogdanóvitx, qui ens va explicar que, al final del camí, sempre hi ha una pel·lícula que és l’última pel·lícula, i un carrer polsós i desert.

Penso en Olivia Newton-John, que va passar de noia fràgil a dona de cuir negre en aquella festa de la brillantina, o en Mikhaïl Gorvatxev, que va mirar de portar la Unió Soviètica cap a una Rússia democràtica i va acabar, aquella Rússia, en la fallida moral d’ara. O Javier Marías o Jean-Luc Godardy, perquè em toca més de prop, Vicenç Pagès Jordà, un escriptor de raça, un dels nostres, com ho va ser també, d’una altra manera, Ray Liotta.

Però, per descomptat, no hi ha hagut defunció, aquest any, com la de la reina Isabel II. Havia arribat un moment en què crèiem que era immortal, però es va demostrar que no i, a fe que les exèquies, que van durar 10 dies, van ser un autèntic ‘tour’ de pompa i circumstància, amb tot el velam de l’imperi desplegat, amb seguicis fastuosos, vetlles insignes, majestuosos funerals amb himnes i fanfàrries i desfilades com feia temps que no vèiem. Morta la reina, regna el fill, que ha hagut d’esperar a la jubilació per poder ser monarca. Potser per això es va posar tan nerviós quan, a l’hora de firmar el relleu, se li va escampar la tinta i es va revestir de còlera.

També va morir Jerry Lee Lewis, el de ‘Great Balls of Fire’, unes boles de foc que no són de rock and roll, sinó de devastació, a Ucraïna, des de febrer. Una guerra que tenim a la cantonada i que ens ha portat imatges de mort i desolació (i de desemparament, amb el fred de l’hivern) i anuncis de l’apocalipsi imminent.

Notícies relacionades

El món (que ja gairebé ha desistit de lluitar contra l’emergència climàtica a base de cimeres inútils) va contemplar, atònit, l’Harmagedon possible mentre es distreia amb una pilota al desert, esperant que arribin els bàrbars, que s’estenen com una taca d’oli per Europa i per mig món (o el món sencer).

Aquí, per ara, devorats per la inflació, assedegats per la sequera, avorrits de les baralles domèstiques, en aquest carrer desert i polsós, ja hem oblidat que fa poc més de mig any que anem sense mascareta, com si tot allò (vostès ja m’entenen) hagués sigut un miratge.