Jordi Farrés: «La música et fa oblidar les diferències»

Quan era petit, algú li va dir a Jordi Farrés que no servia per a la música. Es va equivocar rotundament. Als 39 anys, aquest pianista dirigeix l’Escola de Músics i l’Escola de Música JPC, ubicada en ple cor del barri del Raval. Però més enllà de la seva passió pels instruments, Farrés té un altre objectiu: treballar per a la cohesió social del seu entorn a través dels acords, els pentagrames o el solfeig. El 17 d’abril passat va coordinar, juntament amb altres companys i docents, una coral de 600 nens de totes les escoles públiques de Ciutat Vella al gran teatre del Liceu, una iniciativa que va néixer amb la voluntat d’integrar els immigrants del districte.

—Organitzar una coral de 600 nens al Liceu. ¿Per què van decidir afrontar aquest repte?

—És complicat, però comptem amb la col·laboració dels professors de l’escola i dels docents dels col·legis. Les corals van néixer a partir del pla educatiu de l’entorn del Raval amb la voluntat d’acollir la població immigrant. Es tracta d’una activitat extraescolar gratuïta que es porta a terme al migdia. Més enllà del gran concert, es fa un treball molt profund i individual en cada escola. Es treballa per unir els participants, provinguin d’on provinguin, a través de la música i d’un objectiu comú: en aquest cas, cantar al Liceu.

—¿Quin paper fa una escola de música en ple Raval?

—El que pretén la nostra escola és unir, a través de la música com a mitjà d’expressió, tota la gent i les diferents entitats del barri. La música és un llenguatge universal que fa que les diferències entre les persones desapareguin. Perquè tothom pot fer música de la mateixa manera que tothom pot aprendre a parlar un idioma.

—¿I com treballen per a aquesta finalitat?

—A través de tallers destinats a les famílies i als col·lectius més desafavorits socialment. A més a més dels cors escolars, organitzem tallers de musicoteràpia als casals de gent gran per animar-los i motivar-los, també hem creat la Raval’s Band, formada per gent del barri que no disposa de mitjans per accedir a coneixements musicals. A més a més, al llarg de tot l’any s’organitzen al Raval 40 musicals amb el català com a llengua vehicular.

—¿Què suposa per a aquestes persones estar en contacte amb la música?

—Per a ells és un benefici de creixement personal. Se senten més bé amb si mateixos iamb els qui els envolten. La música et fa oblidar les diferències. De fet, a la nostra escola hi ha gent d’1 a 83 anys de tots els nivells econòmics. Aquí un nen de Sarrià que ve cada dia amb xòfer es fa amic d’un del Raval amb una economia limitada.

—Més que una escola de música, és una entitat d’integració...

—Som una escola de música però ens sentim un centre social del barri que intenta ajudar a través de la música. Encara que ensenyar música i formar professionals és també una prioritat. Tot és compatible.

—¿La riquesa cultural del Raval es tradueix en riquesa musical?

—Els nens de pares immigrants tenen la música a flor de pell. Tenen més facilitat per als ritmes i aprofiten més bé les lliçons. Ens sentim orgullosos que en els nostres 18 anys de vida hàgim tingut alumnes que ara viuen de la música. La majoria d’ells són veïns del Raval que procedeixen d’altres països, sobretot de les Filipines. Tenen una facilitat per a la música excepcional i alguns es van pagar el nivell superior tocant a la Rambla.

—Sembla que avui està de moda apuntar-se a l’escola de música.

—Jo no diria que està de moda. La gent cada vegada se n’adóna més que l’ensenyament musical és bàsic per a les persones. La música és una de les poques activitats que potencia al cent per cent tres aspectes bàsics de la vida: el treball físic d’alta precisió, el treball mental i de memòria molt elevat i el treball emocional. Està demostrat que els nens que estudien música, en general, tenen més memòria, més facilitat per als estudis i canalitzen millor els seus sentiments.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

—¿Quin instrument és el que té més demanda?

—El piano. Però jo aconsello escollir algun instrument melòdic d’orquestra per relacionar-se més. El piano és individualista. Tot i això, l’important és fer música i transmetre sentiments musicals.