Les marmotes colonitzen amb rapidesa el Pirineu català

Les primeres marmotes alpines van travessar el Pirineu als anys 80 i des d'aleshores han tingut tant d'èxit a Catalunya, des de la Vall d'Aran fins al Ripollès, que fins i tot podrien convertir-se en un problema per a la resta de fauna, segons constata un estudi elaborat per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), situat a Bellaterra, i l'associació Lutra, de Bellver de Cerdanya.

Els investigadors consideren que unes 140.000 hectàrees del Pirineu català són potencialment aptes per a la marmota, encara que avui dia les densitats més altres s'observen a la Cerdanya –-al límit amb Andorra-- i el nucli format per la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. La vegetació més habitual són els prats alpins i els boscos de pi negre d'alta muntanya (Pinus uncinata). Viuen a partir dels 1.600 metres d'altitud.

Impacte en l'ecosistema

“La reintroducció ha sigut un èxit, sí, però una superpoblació podria tenir un impacte en l'ecosistema i en altres herbívors competidors”, explica Bernat Claramunt López, investigador del CREAF. En l'estudi, publicat en la revista especialitzadaEthology Ecology and Evolution, també hi han participat Joan Pino, Irene Figueroa, David Potrony i Anna López.

Les marmotes s'han estès amb facilitat a causa de l'escassetat de depredadors naturals, limitats al Pirineu a les àguiles reials i les guineus, més els escassíssims óssos i llops, i també gràcies a un cert abandonament de l'activitat ramadera als prats alpins. La marmota alpina (Marmota marmotaés el rosegador més important d'Europa, amb exemplars de fins a cinc quilos.

Intent de cens

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'estudi no precisa quants exemplars hi ha, però un intent de cens efectuat l'any 2000 va calcular un mínim de 10.000 exemplars. Ara se n'han analitzat unes 300 colònies. No és un animal particularment esquiu. “És molt fàcil veure tant els exemplars quan es mouen com els caus que formen als prats”, prossegueix Claramunt.

Les poblacions que han travessat la frontera procedeixen d'un grup de 400 marmotes, aproximadament, que França va alliberar entre el 1948 i el 1988 amb l'objectiu de repoblar antics territoris. De fet, la marmota és autòctona dels Pirineus, però es va extingir fa uns 10.000 anys a l'acabar-se les glaciacions i irrompre els climes més càlids de l'Holocè. Els animals utilitzats en la reintroducció procedien dels Alps, on sempre se n'han mantingut notables poblacions. També en queden a la serralada de Tatra, a l'Europa central.