Miguel Albaladejo narra a 'Nacidas para sufrir' una història d'opressió i amor interessat

Que ningú s’enganyi per l’angoixa que destil·la el títol (Nacidas para sufrir). El director de la pel·lícula, Miguel Albaladejo, i les protagonistes, Petra Martínez i Adriana Ozores, demanen a la premsa que deixi ben clar en els seus reportatges que la pel·lícula és una comèdia. «Heu rigut, ¿oi?», va comentar Petra Martínez als reporters després de la projecció per a la premsa. «Doncs poseu-ho, poseu-ho en els titulars, que si ho poseu a sota la gent no ho llegirà», va fer broma.

Sense ser divertidíssima,Nacidas para sufrir–que estarà present en la secció Panorama del Festival de Berlín– arrenca algun somriure. I això que parla d’una cosa tan dura com la soledat i la vellesa. La vuitena pel·lícula del director deManolito gafotas(1999) iVolando voy (2006) narra l’odissea d’una dona gran i soltera, Flora (Petra Martínez, la fidel criada de Concha Velasco a la sèrieHerederos), que no vol viure sola i molt menys fer-ho en una residència d’avis. Flora troba en la seva criada Purita (irreconeixible de lletja Adriana Ozores) la seva taula de salvació. Tant que es casa amb ella. ¿Matrimoni de conveniència? Doncs una mica, però en el fons totes dues s’estimen. «Elles estan enamores, encara que no ho saben», afirmen les dues protagonistes.

«Gairebé tots els matrimonis són per conveniència. Alguns es casen per diners, altres per feina i altres per la família», explica, divertida, Petra Martínez. «Si algú em pregunta si existeix l’amor pur li diré que sí. L’amor pur existeix... per interès», manifesta.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Albaladejo compta amb un repartiment ple de dones en què també hi ha Malena Alterio, que dóna vida a una monja. El cineasta situa la història en un poble petit de l’Espanya profunda. La pel·lícula té notes almodovarianes, però el director prefereix recórrer a altres noms consagrats. «Estava content quan se’m va acudir la idea d’escriure aquest guió perquè em vaig adonar que estava en la tradició de les comèdies d’humor negre espanyoles d’Azcona i Berlanga», diu qui en el seu dia va ser ajudant de direcció aTodos a la cárcel (1933).

Encara que les actrius asseguren queNacidas para sufrir també hauria pogut ser una història ­masculina, Miguel Albaladejo afirma que els homes són diferents. «És difícil trobar dos homes vivint junts i que no siguin homosexuals», manifesta.