Concha Buika va retre un sentit tribut a Chavela Vargas en un Palau de la Música ple

Pot semblar una missió impossible. Si homenatjar un intèrpret sense imitar-lo ja és complicat, el cas de Chavela Vargas va molt més enllà, ja que el seu repertori és també molt famós per moltes altres veus. En aquest sentit, l’últim disc de Concha Buika,El último trago, coincideix amb altres dames de la cançó que aquest mateix any han rendit tribut a la música llatinoamericana (Pasión Vega, Luz, Sole Giménez), però, com sempre, aquesta mallorquina de sang guineana no s’assembla a ningú. Ni tan sols a Chavela.

Amb totes les entrades venudes

dies abans i famosos dels que marquen caràcter d’esdeveniment (Pep Guardiola, David Trueba, etcètera), dijous el va presentar en un Palau de la Música rendit als seus peus des del comançament. I és que no hauria pogut començar millor: sola amb el seu coratge i Javier Limón –com a convidat no anunciat prèviament– acompanyant-la a la guitarra. Va ser com un bis per un anticipat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

MARIACHIS PER LATIN JAZZ/ I sense Limón (que tornaria al final per unir-se a tot el grup), va demostrar que la seva inclusió en el 41è Festival Internacional de Jazz de Barcelona està plenament justificada. Pel que fa a so,El último tragoés el seu disc méslatinjazzístici el va presentar com a tal: acompanyada només de piano, contrabaix i percussió. Ella ho va definir entre rialles com «una africana i uns cubans cantant mariachis». El seu sentit de l’humor en les presentacions va ser com un bàlsam, ja que si en alguna cosa recorda la seva adorada Chavela és en la capacitat per cantar calant fins al moll de l’os, de trencar-te l’ànima amb la seva veu.

Va cantar i va parlar amb el públic a cor obert. Es va deixar anar des del primer moment i al final, literalment, es va desbocar. Va portar el Se nos rompió el amorde Rocío Jurado a terrenys més propis de María Jiménez (amb qui comparteix histrionisme turmentat) i va regalar una altra peça que encara no ha gravat escrita per ella mateixa en mallorquí de soca-rel. I quan semblava que no hi havia més bisos va tornar amb el seu himneJodida pero contenta, i va sortir per compensar-nos per la seva venacopleradesatesa gairebé tot el concert: va estremir fins i tot les rajoles amb unOjos verdesa cappella sense perdre el compàs debulerías.