Leonardo Padura: "L'assassinat de Trotsky va ser el final de la utopia"

Pocs cubans –dels que encara viuen a l’illa– tenen tanta projecció internacional com Leonardo Padura (L’Havana, 1955). L’autor ha aparcat les seves novel·les policíaques per crear un ambiciós fresc històric sobre Trostki i el seu assassí, Ramon Mercader, amb El hombre que amaba a los perros (Tusquets).

–¿Quin símbol tanca la mort de Trotski?

–El crim va ser el punt de no retorn, el final de la utopia d’una societat d’iguals. I a més a més, un acte totalment inútil. Trotski, exiliat a Mèxic, ja no tenia seguidors.

–Però continuava escrivint.

–I això el feia perillós. Trotski, a qui deien la ploma, utilitzava l’escriptura per seguir en el centre del debat intel·lectual. Ell és, per exemple, un dels primers que adverteix del perill del nazisme.

–I llavors entra en escena enarborant el piolet el català Ramon Mercader, sicari de Stalin.

–Es tractava de contraposar un home sense història que entra en la història amb un altre que en canvi és tot història.

–I ha col·locat Cuba en l’epicentre d’aquesta superproducció literària amb tantes localitzacions.

--Mercader va viure allà els últims anys de la seva vida i això m’ha permès portar la història a Cuba. A partir de la caiguda de l’URSS, la realitat cubana, amb les seves estratègies de supervivència, la corrupció i l’oportunisme polític, pràcticament tots els escriptors de l’illa s’hi bolquen. Les meves novel·les del detectiu Mario Conde tenen a veure amb això.

–Una novel·la sobre Trotski, la bèstia negra de l’estalinisme, no s’hauria pogut escriure fa uns anys.

--No en els 70 i els 80, però sí a partir de l’obertura cultural que es produeix després. També és cert que només a partir de llavors es van fer públics els arxius de l’URSS, i per tant és possible tenir una idea més completa del que va passar.

El hombre que amaba a los perros és Mercader. ¿Ha intentat humanitzar l’assassí?El hombre que amaba a los perros

–No es pot comprendre racionalment el personatge perquè es va preparar per al crim, va ocultar la seva identitat en funció d’una ideologia que el va pervertir. Fins i tot els assassins més terribles tenen el seu costat humà i jo intento acostar-me sense deixar de mostrar els seus aspectes més macabres.

--¿I perdonar?

–Quan saps que un terrorista repeteix durant dies i dies versicles de l’Alcorà ho comences a entendre. Però la comprensió és una cosa, i el perdó, una altra.

--¿Quines coses han canviat a la Cuba de Raúl Castro?

–La paraula canvi, que abans era anatema a Cuba, avui s’utilitza amb normalitat. Les coses han canviat però no amb la rapidesa o la profunditat que molts desitjarien perquè la societat cubana sigui competitiva. La crisi econòmica i els devastadors huracans no han ajudat el Govern.

–¿I l’esperança d’Obama?

--És només una esperança. Respecte de la política exterior amb Cuba, Obama ha portat la situació als temps pre- Bush, cosa que és significativa però no essencial.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿El concert de Juanes és un indici d’alguna cosa?

–Suposem que un 10% dels que hi van anar hagi estat induït, però estem parlant de gairebé un milió de persones emocionades per poder treure el cap a aquesta finestra al món. I Cuba necessita posar-se al ritme del món.