La 66a edició de la Mostra de Venècia

Todd Solondz reuneix els personatges de 'Happiness'

Todd Solondz.

Todd Solondz.

1
Es llegeix en minuts
N. S.
VENÈCIA

Com un trastorn per estrès posttraumàtic. Així va definir Todd Solondz la seva nova pel·lícula,Life during wartime–segon títol presentat ahir a concurs a la Mostra–, que es podria considerar filla bastarda del que segueix sent el seu èxit més gran,Happiness (1999). En el nou film, el cineasta reuneix els mateixos personatges que van orquestrar aquella sàtira salvatge sobre la família encara que, això sí, se serveix d’un repartiment diferent per donar-los vida. «No vaig pensar mai que tornaria a trobar-me amb ells –va explicar ahir a la premsa--.

Notícies relacionades

Simplement van sorgir quan em vaig posar a escriure, i vaig voler jugar amb ells amb total llibertat. La gent em diu: ‘¿No hauria estat millor fer una pel·lícula totalment diferent?’. Potser això mateix és el que vaig acabar fent».

O potser no. Per bé i per mal. Perquè, d’una banda, continua l’humor transgressor de la predecessora (en una escena, un nen li pregunta a la mare si està humida). D’una altra, la insistència de Solondz amb la pederàstia, que traspua tota la seva obra en més o menys grau, comença a deixar de ser divertida, sobretot perquè aLife during wartime es revela més patològica que mai. Potser hauria de canviar de psicòleg.