Una mostra narra l'evolució del tocador fins al seu declivi

«De jove, per lluir; de gran, per no fer fàstic. Amagar el pas del temps, esmenar les imperfeccions naturals, realçar els encants, sempre disfressar els dons de la naturalesa». Aquesta és la funció del tocador segons una de les nombroses definicions que hi ha sobre aquest moble, un estri que ha passat de ser considerat un signe de prestigi i de disposar d’una habitació pròpia a les cases adinerades a l’ostracisme actual. Tocadors. Col·lec-ció del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona narra l’evolució d’aquest moble a partir de 17 peces del fons del museu produïdes durant els cinc últims segles. La mostra estarà oberta fins a l’1 de novembre a la seu del carrer de Montcada del Disseny Hub Barcelona (Dhub).

Per entendre la desaparició del tocador cal remuntar-se als avenços de la medicina, quan al segle XIX els metges van recomanar aigua i sabó per a la higiene corporal, el moble va desaparèixer i va ser substituït pel lavabo. «Fins llavors els conceptes d’higiene i bellesa no anaven junts», explica Mònica Piera, comissària de la mostra, «la cara i les mans es rentaven en una gibrella, mentre que l’essència del tocador eren el mirall i els calaixos per guardar-hi els afaits. Al segle XIX s’hi uneixen el rentamans i el mirall, i el tocador es converteix en lavabo», conclou.

Però abans d’arribar a l’oblit, el moble va viure anys plens de glòria. Els orígens es perden en el temps, «la idea d’arreglar-se i d’agradar als altres és innata en els humans, de manera que possiblement les societats primitives ja usaven una cosa semblant als tocadors», apunta Piera. De tan antics no se’n conserven, però sí que existeixen peces utilitzades pels egipcis i els grecs per a aquesta finalitat. Malgrat que l’època daurada dels tocadors van ser els segles XVII i XVIII, quan el moble es guardava en una habitació elegantment decorada que també servia perquè les dones de classe alta rebessin visites mentre s’arreglaven. «S’ha de tenir en compte que els pentinats de l’època, tocats i posats, necessi­taven hores per realitzar-se i que mentre les dones eren pentinades aprofitaven per rebre visites», aclareix la comissària. Al segle XIX, amb la industrialització, el moble es va popularitzar i es va estendre entre la ­classe mitjana, i després vindria el seu ­final.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

NOU FORMAT EXPOSITIU / Piera aclareix que Tocadors no és una exposició a l’ús, amb un discurs i una tesi al darrere, sinó que forma part de les Galeries d’estudi del Disseny Hub. Un format pensat per mostrar els fons del museu classificats per tipologies, a la vegada que es restauren i s’adquireixen peces per omplir les carències de cada col·lecció. I això és el que s’ha fet en aquesta ocasió, en què s’han rehabilitat moltes de les peces i s’han comprat tres tocadors: un de modernista, un altre d’art decó i un altre de neoclàssic, que juntament amb el moble rococó de la foto siluetejada són les joies d’aquesta col·lecció.

Completen la mostra una sèrie de conferències, per al públic general, i jornades, per a estudiosos, programades per a la tardor.