Idees // RAMÓN De España

La màgia de l'ukelele

2
Es llegeix en minuts
RAMÓN de España

Feia mesos que m’hi resistia, encara que m’arribaven recomanacions de tot arreu, però al final he vençut els meus prejudicis, fonamentats en els durs anys de l’indigest rockcatalàauspiciat per CiU, i m’he acabat comprant el disc de Manel, Els millors professors europeus. I no ho lamento, ja que aquestes 12 estupendes cançons em retrotreuen als bons i vells temps deSisaiPau Riba, de qui Manel són deixebles avantatjats, i em posen de bon humor cada vegada que les escolto. Això sí, el que em va acabar de decidir a comprar-me el disc en qüestió va ser la presència de l’ukelele, un instrument molt poc seriós pel qual sento una estranya debilitat.

Notícies relacionades

Aquest ha estat també el motiu que m’ha portat a adquirirThe good feeling music of Dent May & his magnificent ukulele, una obra lluminosa i optimista d’un sonat nord-americà de qui mai havia sentit parlar i a qui auguro un èxit fenomenal, almenys entre ments tan malaltes com la meva. Si el pobreTiny Timencara fos entre nosaltres, crec que se n’alegraria molt de comprovar que les seves ensenyances no van caure del tot en sac foradat. ¿Com? ¿Que no recordenTiny Tim? Bé, és normal, de fet aquest curiós personatge només va ser famós durant alguns dels anys 60, quan tot estava permès, i mai va quedar clar si la gent reia amb ell o d’ell. Considerat un somiador per la seva mare i un inútil pel seu pare, el bonàs deTimno va abandonar la llar familiar fins que l’èxit va trucar a la seva porta. Ganàpia desgarbat, orgullós posseïdor d’un impressionant nas semític i, en general, més lleig que un pecat, Tiny Timnomés era feliç aprenent-se cançons –mai en va compondre cap, però en sabia tantes que es va fer creditor de l’àlies dethe human juke box–, interpretant-les amb un falset capaç de trencar una copa a deu metres i acompanyant-se del seu estimat ukelele. La indústria el va llançar a les escombraries quan va deixar de trobar-lo graciós, i el pobre mai es va recuperar del tot, però jo ja en tinc prou escoltant el seu immarcescible èxitTiptoe through the tulipso la seva hilarant versió d’It’s a long way to Tipperaryperquè l’humor em millori.

El mateix em passa amb Manel i ambDent May, i això em porta a pensar que, per a certes psiques turmentades, l’ukelele té poders màgics.