M. Espinet i A. Ubach: "Estem en contra del folklorisme de nou-ric en l'arquitectura"

PRESENTACIÓ D''ESPINET/UBACH. TREINTA AÑOS'.

Sala Parés. Petritxol, 5. A les 19.30 hores.

El 1976 dos joves arquitectes, Miquel Espinet (dreta a la foto) i Antoni Ubach, que havien coincidit a l'estudi MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) van decidir independitzar-se en plena crisi del petroli. L'aventura va funcionar i la feina feta des d'aleshores es resumeix a Espinet/Ubach. Treinta años/thirty years, editat en castellà i anglès per Pencil. Els arquitectes Oriol Bohigas i Josep A. Acebillo i l'historiador Antoni Marí el presenten avui. Espinet repassa aquí tres dècades de feina i reflexiona sobre l'arquitectura moderna.

--¿Quin va ser el primer projecte del tàndem d'arquitectura?

--Ens havien encarregat un projecte realment molt bonic, la revisió paisatgística i la concepció d'un poble al pantà de Camarasa, que no es va fer. I després vam fer dos edificis al carrer de Salses, a Horta, i uns xalets a Salou.

--¿I el més recent?

--Treballem a l'Illa Bayer de l'Eixample, en el projecte residencial Nova Plana, al municipi de Barberà, i al Centre d'Investigació Biomèdica Esther Koplowitz, actualment en construcció. I ja està acabada la Facultat de Medicina a l'Hospital Clínic, una obra d'envergadura en què ja fa uns 12 anys que treballem. I per Nadal es va estrenar l'ampliació del restaurant Hispania.

--Aquesta versatilitat ha estat una constant en la seva trajectòria.

--Estem enormement interessats per l'arquitectura social, pels edificis públics. Hem fet guarderies, instituts, cellers, biblioteques i poliesportius, però a la vegada hotels de luxe com la Torre del Remei o el Meridien Ra. Som polièdrics i no volem que ens encasellin com als actors que sempre fan de dolents a les pel.lícules de l'Oest.

--¿Com veuen el fenomen dels edificis icònics d'arquitectes de l'star system

--Una ciutat plena d'acudits i d'edificis icònics és un error que es paga car. No ens oposem en absolut als edificis especials, però han de respectar l'harmonia, l'estructura i l'entramat de les ciutats. Nosaltres estem molt en contra del folklorisme de nou-ric que fa que s'encarreguin projectes als que no coneixen bé el context. I així apareixen aquests edificis torçats o de formes peculiars.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Barcelona ha aconseguit salvar- se del fenomen?

--Barcelona s'hi havia resistit molt, fins fa uns 15 anys, però hi ha hagut un canvi d'estratègia al qual es van apuntar les companyies promotores i també l'Administració. Pensem que l'arquitectura espanyola i la catalana tenen prou valor per resoldre els reptes estratègics de la ciutat.