Josephine Foster desplega el seu folk rar i esmunyedís

Si, dins de l’òrbita del ­weird folk (o folk estrany), noms com Devendra Banhart, Joanna Newsom i CocoRosie han aconseguit una certa ressonància popular, costa imaginar Josephine Foster sonant en anuncis de perfum, esgotant entrades en teatres, o prenent copes amb la gent in de Hollywood. No perquè no s’ho mereixi, sinó perquè el seu folk és estrany; però de debò.

Estrany, personal, esmunyedís i, gairebé per norma, anacrònic. Perquè us en feu una idea: el seu àlbum del 2005, Hazel eyes, I will lead you, prenia les seves formes del folk i el ­blues americans de principis del segle passat; i l’encara més atrevit A wolf in sheep’s clothing (2006) era una col·lecció de reinterpretacions acid folk de lieder del XIX.

El recent This coming gladness (2008) mostra l’artista de Colorado rebaixant l’abstracció espacio­temporal, però sense passar-se. Podran sumar-s’hi nous admiradors però els antics seguiran de part seva. Perquè la seva música ­segueix lluny de l’aquí i ara i el sota, cavall i rei, amb els arpegis medievals, la foscor impossible o la veu soprano serpentejant a ­cada moment en direccions inespe­rades.

En la presentació del disc a Barcelona, diumenge a La [2], com a part del cicle Capritxos d’Apolo, Foster estarà precedida per dos plaers més poc comuns: el subtil, encantador folk-rock de la banda angelina Nick Castro & The ­Young Elders i l’assagisme blues en baixa fidelitat del belga Ignatz. El seu recent àlbum, III, és un model d’emoció crua.

Josephine Foster + Ignatz + Nick Castro

La [2]Diumenge, 1

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

21.00 hores

12-15 euros